a Andorra a fer bessons

De tant en tant ja va bé deixar l'orientació de banda i anar a disfrutar de la muntanya sense mapes. I aixó és el que hem anat a fer aquest cap de setmana. Aprofitant que feien una copa del món d'esqui de muntanya ens vam desplaçar fins a Andorra per anar a conèixer un altre esport i animar una mica.
Esquis, pells de foca i una motxilla plena amb la màxima roba d'abric que hi càpiga i muntanya amunt. Com que  sóm principiants només en vam atrevir a anar pista amunt, però la gent anava per tot arreu!
Vaig descobrir que de vegades els bessons, encara que no es noti que en tingui, també se'm poden pujar!

Una experiència molt divertida i l'ambientillo molt guai! Per repetir!!!

WRE Arronches

Tots teníem ganes de provar-nos i saber per on van els tiros del nostre entrenament, així que el cap de setmana passat vam anar a Portugal a competir en una prova de WRE. Dissabte ens vam trobar amb un terreny extremadament ràpid on hi vam fer una mitja. A la tarda un sprint per Arronches per anar-nos posant a to (que encara que no m'agradin, de moment encara em toca córrer sprints de tan en tan).
Diumenge teníem la llarga wre tan esperada. 12,7km amb canvi de mapa en un terreny ràpid però bastant més tècnic que el dia anterior. Això va fer que a la categoria femenina hi haguessin molts errors en general. Estic bastant contenta de la meva llarga, perquè no vaig fer grans errors i físicament vaig aguantar. Ara bé, vaig aguantar al meu ritme, perquè a les estrangeres no podia seguir-les ni 100m. Estic a anys llum.

Conclusions del cap de setmana: s'ha d'entrenar més perquè cal córrer molt molt més.

Ski sense o

A Beret me’n vull anar, vols venir a tenir agulletes? A Beret me’n vull anar, vols venir a suar?
Per primera vegada provo l’esquí de fons. La Carla ja n’és una experta perquè a Finlàndia, esquiaves o eres home mort. I l’Ona va fer un curs intensiu a França l’any passat amb professores particulars i tot.

Després d’aconseguir posar-me els esquís (no vaig trigar ni més ni menys que 6 preciosos minuts), comencem a fer veure que esquiem, que no és cosa fàcil. Fem una primera volta de reconeixement amb més d’1 hora i ja parem a dinar. Tot seguit, una segona volta a tope! cadascú al seu ritme, però la gent bona ens seguia doblant! Aquí hi ha alguna cosa que encara fem malament... Un altre avituallament, i una tercera volta fent tècnica de cursa imitant als qui ens avançaven. Ho comencem a entendre, és més ràpid anar amb els esquís oberts i fent força amb els braços que no avançar pel carrilet! Ajááá! Però és més cansat...

Balanç molt positiu: només 2 caigudes, 1 volta amb sol (i 2 nevant) i que les botes d’esquí de fons són molt còmodes! Ara bé, avui tinc agulletes a uns músculs que ni sabia que tenia! I què millor per recuperar-se que un rodatge per la Vall d'Aigüestortes?

A la nit: partida al Risk (error: una partida al Risk mai es pot començar després de sopar perquè són eternes!). Així que, com era d’esperar, va acabar amb un Tractat de Pau al món.

Pd.: Pròximament, les aventures de l’Ona a La France.

Ferrata Teresina

Si l'Ona ha fet una ferrata aquest mes, l'Anna no podia ser menys i també s'apunta a l'aventura. Aquesta vegada ens quedem més a prop de Barcelona i anem a Montserrat a fer la Teresina. 

Per començar ja em poso l'arnés al revés (ja vaig veure que algo no quadrava quan no sabia d'on penjar el boudrier). Fem algunes pràctiques a lo Calleja, recordant que sempre has de tenir un moscató al cable de vida perquè sinó "Estás muerto! Muerto!". 

Entre cadenes, esglaons, clauets, un pont nepalí (que no tibetà! Algú m'explicarà la diferència algun dia...) i la xemeneia final (on els meus bracets ja no podien més... però no tinc agulletes! Bueno, us ho diré després de l'entreno d'avui...) arribem al cim de Sant Geroni! Quina satisfacció treure el cap per la barana del cim i veure les vistes darrere teu!

M'ha agradat molt! S'haurà de repetir, però crec que ara ja toca tornar-se a centrar en el que ens ocupa... Que entre la BTT i la ferrata ja som massa aventureres!