Très très loooong

La Final de Llarga Distància del WOC va ser mooolt llarga per mi. Sabia el que m’esperava, però més que nervis per la competició li tenia por. No sabia si seria capaç d’acabar-la, així que el meu objectiu era sobreviure.
Vaig començar prenent-m’ho en calma perquè la cursa seria llarga. L’elecció de ruta per la primera fita la vaig encertar, però en l’atac vaig fer 1 minut d’error en fixar-me en un tallat més avall del que realment estava. No passa res. Segueixo totes les fites de bosc assegurant per camins i així aconsegueixo no fallar. L’elecció i execució de la ruta llarga també la faig bé, però el meu ritme és lent. A l’ala petita de la papallona estic començant a petar i em començo a desanimar. Encara no he vist a ningú. Però aleshores em trobo amb dues corredores i m’enganxo al seu ritme. Faig l’ala gran de la papallona amb gent i així torno a animar-me. Algun petit error, però res que no sigui solucionable. Arriben les dues últimes fites dins de bosc en una zona molt complicada. Com que ja estic molt cansada decideixo fer tota la volta per camins i evito els errors. Ara ja només queda acabar de cremar tots els cartutxos i córrer pel prat entre tot el públic que t’anima.
És genial poder “esprintar” entre tanta gent coneguda que et recolza! Tot i que va semblar que gairebé em caic enrere pujant el pont, em vau donar molta força final.
Vaig fer 31 minuts més que la primera, una sueca, i vaig acabar en la 26a posició just darrere l’Annabel i davant l’Esther. Hi ha moltes coses a millorar, però estic molt contenta en el resultat que he aconseguit a la meva primera final d’un mundial.