Punxes

I aquest cap de setmana passat cap a Castelló. Dissabte al matí cursa en un mar de punxes. El recorregut va estar bé, però les pobres cames van patir tant... Punxes i més punxes t'esgarrapaven les cames senceres. No sabies què seria millor: si passar-ho ràpid o lent. Al final agafaves tots els camins que podies, però hi havia punts on era inevitable esgarrinxar-te i quan tornaves a entrar al bosc gairebé et queia alguna llàgrima de pensar-ho. Al final les cames bullien (i per la nit continuava igual!). Alguns deien que potser aquest mal de cames els havia pujat a l'estómac i que es trobaven malament!

A la nit una petita nocturna pels més freaks i valents.

El diumenge un fantàstic sprint. Em sembla que feia molt que no corria un sprint i la meva "cultura sprint" estava pels terres. No podia anticipar, em parava a cada fita per fer l'elecció de ruta, agafava massa escales, etc. Però va ser molt divertit! 

Viatge de tornada provant la nova exquisitesa: mandarina amb mel.