Patufetes

Vols que et punxi amb un punxó?

2012-02-15T23:52:00.000+01:00

Cap de setmana de Lliga Espanyola a Alacant. Les noies també teníem ganes de medir-nos i saber per on van els tiros. I crec que podríem dir que les patufetes hem aprovat i amb nota! (us pensàveu que l'Ona només treia bones notes a medicina?!).

El dissabte una mitja per començar a fer boca on vam poder comprovar que la russa corre molt molt, però que nosaltres tampoc correm tan poc poc. A la tarda alguns fan una doble sessió i sense que es noti el cansament, arrasen l'endemà a la llarga. L'únic que calia era sortir motivada, a donar-ho tot i apretar les dents a les pujades diuen, i així ha arribat el resultat. Això ens ajudarà per seguir entrenant.

Us deixo el trac trac de mitja (Anna) i de llarga (Ona+Anna).

3 catalanetes al podi de WRE

Es nota que ja ha començat un període important de la preparació. Aquesta setmana hi ha hagut xerrades tècnico-psicològiques tant per Madrid com per Barcelona. Han començat les competicions. I aquest cap de setmana arriba l'esperat POM on hi serà el patufetes-team al complet! Per fi una altra vegada competint juntes!

També han començat els períodes de punxes a les cames i d'intentar treure punxes al veí com un mico sense que foti un crit. Avui dos punxadetes pel matí i un arbust atacador de la Berzosa que m'ha deixat la cara rallada (perquè el Panxo li va dir al Pinxo "punxa'm però a la panxa no!" No no, clar, molt millor a la cara!).

va de neu

2012-02-06T11:03:00.003+01:00

Aquest hivern ens estem aficionant a passar fred i anar a la neu!

El diumenge passat vam agafar tota la roba d'abric de l'armari i ens en vam anar cap a Navafria! (i bien fria que diu l'Anna!!!). Més o menys estavem a -5º i amb un vent que quasi sortim volant!

Per primer cop l'Anna va fer patinador, i vol dir que vaig haver de fer de professora... L'explicació de la cunya encara l'haig de millorar...!

Després de 2h30' vam acabar amb unes quantes estalactites al gorro i una mica blanquets, però molt contents! (cansats però contents! =)

a Andorra a fer bessons

2012-01-23T18:29:00.002+01:00

De tant en tant ja va bé deixar l'orientació de banda i anar a disfrutar de la muntanya sense mapes. I aixó és el que hem anat a fer aquest cap de setmana. Aprofitant que feien una copa del món d'esqui de muntanya ens vam desplaçar fins a Andorra per anar a conèixer un altre esport i animar una mica.
Esquis, pells de foca i una motxilla plena amb la màxima roba d'abric que hi càpiga i muntanya amunt. Com que sóm principiants només en vam atrevir a anar pista amunt, però la gent anava per tot arreu!
Vaig descobrir que de vegades els bessons, encara que no es noti que en tingui, també se'm poden pujar!

Una experiència molt divertida i l'ambientillo molt guai! Per repetir!!!

WRE Arronches

2012-01-17T10:08:00.001+01:00

Tots teníem ganes de provar-nos i saber per on van els tiros del nostre entrenament, així que el cap de setmana passat vam anar a Portugal a competir en una prova de WRE. Dissabte ens vam trobar amb un terreny extremadament ràpid on hi vam fer una mitja. A la tarda un sprint per Arronches per anar-nos posant a to (que encara que no m'agradin, de moment encara em toca córrer sprints de tan en tan).
Diumenge teníem la llarga wre tan esperada. 12,7km amb canvi de mapa en un terreny ràpid però bastant més tècnic que el dia anterior. Això va fer que a la categoria femenina hi haguessin molts errors en general. Estic bastant contenta de la meva llarga, perquè no vaig fer grans errors i físicament vaig aguantar. Ara bé, vaig aguantar al meu ritme, perquè a les estrangeres no podia seguir-les ni 100m. Estic a anys llum.

Conclusions del cap de setmana: s'ha d'entrenar més perquè cal córrer molt molt més.

Ski sense o

2012-01-03T14:17:00.001+01:00

A Beretme’n vull anar, vols venir a tenir agulletes? A Beret me’n vull anar, volsvenir a suar?
Per primera vegada provo l’esquí de fons. LaCarla ja n’és una experta perquè a Finlàndia, esquiaves o eres home mort. Il’Ona va fer un curs intensiu a França l’any passat amb professores particularsi tot.

Després d’aconseguir posar-me els esquís (novaig trigar ni més ni menys que 6 preciosos minuts), comencem a fer veure queesquiem, que no és cosa fàcil. Fem una primera volta de reconeixement amb mésd’1 hora i ja parem a dinar. Tot seguit, una segona volta a tope! cadascú alseu ritme, però la gent bona ens seguia doblant! Aquí hi ha alguna cosa queencara fem malament... Un altre avituallament, i una tercera volta fent tècnicade cursa imitant als qui ens avançaven. Ho comencem a entendre, és més ràpidanar amb els esquís oberts i fent força amb els braços que no avançar pelcarrilet! Ajááá! Però és més cansat...

Balanç molt positiu: només 2 caigudes, 1 voltaamb sol (i 2 nevant) i que les botes d’esquí de fons són molt còmodes! Ara bé,avui tinc agulletes a uns músculs que ni sabia que tenia! I què millor per recuperar-se que un rodatge per la Vall d'Aigüestortes?

A la nit: partida al Risk (error: una partidaal Risk mai es pot començar després de sopar perquè són eternes!). Així que,com era d’esperar, va acabar amb un Tractat de Pau al món.

Pd.: Pròximament, les aventures de l’Ona a LaFrance.

Ferrata Teresina

2011-12-30T11:32:00.000+01:00

Si l'Ona ha fet una ferrata aquest mes, l'Anna no podia ser menys i també s'apunta a l'aventura. Aquesta vegada ens quedem més a prop de Barcelona i anem a Montserrat a fer la Teresina.

Per començar ja em poso l'arnés al revés (ja vaig veure que algo no quadrava quan no sabia d'on penjar el boudrier). Fem algunes pràctiques a lo Calleja, recordant que sempre has de tenir un moscató al cable de vida perquè sinó "Estás muerto! Muerto!".

Entre cadenes, esglaons, clauets, un pont nepalí (que no tibetà! Algú m'explicarà la diferència algun dia...) i la xemeneia final (on els meus bracets ja no podien més... però no tinc agulletes! Bueno, us ho diré després de l'entreno d'avui...) arribem al cim de Sant Geroni! Quina satisfacció treure el cap per la barana del cim i veure les vistes darrere teu!

M'ha agradat molt! S'haurà de repetir, però crec que ara ja toca tornar-se a centrar en el que ens ocupa... Que entre la BTT i la ferrata ja som massa aventureres!

Noctures

2011-12-22T21:56:00.001+01:00

Aqui a catalunya ja ha començat la lliga nocturna!

i no hi ha res millor que tenir la cronica ja feta! ;) Nocturna a Sant Fost de Campsentelles (amb mapa amb track i classificacions!) quin nivell!!!

Gran Canària

2011-12-19T10:18:00.001+01:00

Un lloc nou a la butxaca. Aquesta vegada un indret bastant especial i un viatge que no acostumem a fer. Alguns catalanets hem anat a l'illa de Gran Canària a fer unes vacances actives (i bastant actives perquè, tot i dormir 10 hores cada dia, estàvem esgotats!).

Hem fet orientació en mapes totalment diferents entre ells. Des d'un mapa de micro-relleu a la part alta de l'illa (1r mapa), un sprint, un mapa més verd al nord i el mític Tamadaba bosc de jares (2n mapa). Orientació per tots els gustos!

Hem fet rodatges per conèixer els racons de l'illa creuant-te amb 4 tius bons sense samarreta (alguns més blancs que d'altres... :p). Ha estat genial el Roque Nublo i les seves vistes. També el rodatge pels 'embalses' i l'intent d'escalar una paret per canviar de vall... I no oblidar el rodatget pels penya-segats de la costa nord veient trencar les ones per sota teu, les coves i les salines.

I no oblidem els kayak a l'embassament de 'Las Niñas' amb la corresponent capbussada, la visita als militars de la península de la capital, les tapes de Vegueta i el gelat de Puerto de Mogán.

Queremos agradecer a Manolo y Fran por habernos montado todos los entrenamientos y por habernos enseñado todos los rinconcitos de la isla!

Entrenament Vallcebre

2011-12-11T21:48:00.001+01:00

Per rematar la setmana d'entrenaments de dunes a Guardamar, el dissabte vaig poder gaudir d'un entrenament molt currat pels del COB a Vallcebre.
El mapa era sense camins i sense nord!!! Acostumada a fer servir la bruixola, descolocava una mica no poder fer un rumb enmig d'aquests boscos tant magnifics!

I el dia següent, per fer un descansa de tants mapes, els Serres ens acompanyen a fer una via ferrada (la primera de la meva vida).

Amb penes i treballs he arribat a dalt, i segurament amb moltes agulletes dema! Però a dalt ens esperaven unes bones vistes!

La disciplina

2011-12-08T10:03:00.001+01:00

A la vida s'ha de tenir disciplina i força de voluntat per dur a terme totes les teves obligacions i aquelles que no ho són tant. El problema és que alguns no tenim prou força per fer tot el que ens proposem i, aleshores, hem de repartir la disciplina.
En aquesta piràmide he representat com reparteixo la disciplina en les coses importants en la meva vida ara per ara.
- En l'entrenament crec que hi poso tot el meu esforç i que segueixo el pla al peu de la lletra. És una cosa que m'agrada molt i per tant no em costa un esforç desmesurat, per això és la base de la piràmide (el lloc més ampli i més fàcil de pujar).
- Al calaix de l'estudi ja hi comencen a haver problemes: falta de concentració, poques ganes, etc. La línia vermella marca on se situa el meu límit de disciplina. Això vol dir que en el camp de l'estudi arribo a la meitat del que hauria de fer...
- I per últim la dieta i altres coses. Aquest és un tema que ja no es planteja fins gener... ;) La disciplina s'ha de treballar a poc a poc, tot de cop pot ser una bomba pel cos.
Així doncs em marcaré l'objectiu de pujar la meva línia vermella el més amunt possible i equilibrar els 3 calaixos.

Per tant, us deixo i me'n vaig a estudiar! Ui, no, que m'he de fer la motxilla per marxar a entrenar :p

La gente se va de puente

2011-12-03T20:11:00.001+01:00

Mentre la gent se'n va de pont, els pocs que ens quedem a Madrid no parem. Avui hem anat a Cincovillas. Magnífic entrenament de baixades en un mapa genial. Fins que no he estat a dalt de la muntanya no he sabut reconèixer que estava al terreny de la mitja del CEO 2007.

Crec que he millorat bastant des d'aleshores. Ara em sento... una mica més fluida com a mínim.

La meva ruta posant fites.

Per la setmana que entra, es planifiquen entrenos en terrenys tan selectes com Peguerinos, Becerril i Almorox. Vamos!!!

pd: els catalans tampoc paren i ara estan a Guardamar de concentració. Al tope!

Punxes

2011-11-28T18:20:00.001+01:00

I aquest cap de setmana passat cap a Castelló. Dissabte al matí cursa en un mar de punxes. El recorregut va estar bé, però les pobres cames van patir tant... Punxes i més punxes t'esgarrapaven les cames senceres. No sabies què seria millor: si passar-ho ràpid o lent. Al final agafaves tots els camins que podies, però hi havia punts on era inevitable esgarrinxar-te i quan tornaves a entrar al bosc gairebé et queia alguna llàgrima de pensar-ho. Al final les cames bullien (i per la nit continuava igual!). Alguns deien que potser aquest mal de cames els havia pujat a l'estómac i que es trobaven malament!

A la nit una petita nocturna pels més freaks i valents.

El diumenge un fantàstic sprint. Em sembla que feia molt que no corria un sprint i la meva "cultura sprint" estava pels terres. No podia anticipar, em parava a cada fita per fer l'elecció de ruta, agafava massa escales, etc. Però va ser molt divertit!

Viatge de tornada provant la nova exquisitesa: mandarina amb mel.

Qué vasco?

2011-11-22T09:41:00.001+01:00

Aquest ha estat un cap de setmana complet. Dissabte al matí, cursa a Alcalà de Henares entre fangars, un parell de punts de 'rumb' en un camp i fites que es veien a dos anys llum. Però em va agradar la cursa.

Al migdia la fedoneta agafava rumb nord per arribar a fer la nocturna a Otxandio. A mig camí de la primera fita em trobo un pobre noiet sense casi frontal, decideixo adoptar-lo i fem la cursa junts. A part de l'error imperdonable de la primera fita (equivocació en un encreuament de camins!) i alguns esbarzers que feien la guitza, la resta de la cursa passa a un ritme constant i còmode.

I a la nit... sorpresa!!! Us notifico que la Carla està viva! Dues patufetes es troben, per fi, per anar a sopar i fer una xerradeta. Fantàstic buffet lliure al Fresco per agafar pes pel reconeixement mèdic de dilluns... ejem...

L'endemà cursa a Legutiano. És un mapa genial i un terreny fantàstic. Mentre corria per algun camí aprofitava per mirar al bosc que m'envoltava, però clar, tot i fer-ho només en camins, això no va evitar que fallés al següent punt.

Anna's route - Legutiano H21

I amb uns quants formatges a la butxaca, la fedoneta se'n torna cap a casa entre xists i cançons.

Camí de casa a la Blume

A Madrid ja ha arribat definitivament la tardor, de fet estem esperant que un dia d'aquests canviï el temps i vingui de sobte l'hivern.

Pd: Des de terres catalanes ens arriben notícies de que l'Ona s'ha proclamat Campiona d'Sprint en un mapa genial. I vull mencionar a la Ludmila que ha aconseguit un fabulosa plata !!!

Ultimament...

2011-11-12T20:45:00.001+01:00

...hem disfrutat de les últimes curses abans de començar l'hivern. De les punxes prop d'Avignon i de les pujades a Campdevànol... i amb ganes! ;)

Com a bona orientadora, poca lletra i més mapes! Us deixo el mapa dels relleus 'a lo jukola' que vam anar a fer a França (CNE). Com podreu comprovar, despres de tant de temps de no correr sota presió, les eleccions de ruta no estan molt aconseguides... I dins d'uns dels verds ratllats vaig arribar a anar a 60min/km, tot un record en una cursa! En un terreny tipicament del Garraf podria haver demostrat els meus origens, però l'accent franxuti em va fer oblidar què significa un verd 2 a Catalunya!!!!

L'altre mapa és de la mitja del Campionat de Catalunya. Tot i el muntanyot que se'ns presentava dabant a la zona d'arribada, al final la pujada no es va fer tant dura! La cursa més o menys acceptable i vaig tenir la sort de poder fer una mica de patinatge sobre fang a la ultima part de la cursa.
El video de la UFEC us resumeix amb més detall com va anar el dia.

I per aquest cap de setmana deixem el mapa a part i entrem dins del món de les ultracurses de muntanya (per mi!). Demà m'esperen 26km i 1.200 de desnivell al castell de Burriac!

Cada cosa al seu lloc

2011-11-01T10:19:00.000+01:00

Per Madrid sembla que tot ja està en ordre. Ja tenim la patufeta petita instal·lada al seu pis nou. Ha aconseguit encabir les 3 maletes de roba que li va portar la family dins l'armari i, tornavís en mà, ha fet alguns retocs perquè les portes tanquin bé.
Els entrenaments van molt bé (bueno, no bé del tot, però per això estic aquí, per millorar-ho). L'ambient fedoboy és millor del que em pensava ;). Crec que puc aprendre moltes coses d'ells. I a la Blume cada dia aprenc nous exercicis a fer i veig coses més estranyes dels cracks de l'esport, com ara fer cervicals a la màquina d'isquios. A Madrid cada dia s'aprenen coses noves.
I per acabar de sentir-me com a casa, ja han començat les Lunaruns a Madrid. Trobo que és molt complicat orientar-se quan no tens ni idea d'on has d'anar...

Mapa de la Lunarun. Espero d'aquí poc fer un entreno decent per poder penjar-lo...

No trobo el títol adequat :)

2011-10-09T23:36:00.000+02:00

Que no tenim res a fer aquest cap de setmana? Pugem a Font-Romeu!

Arribem dissabte per fer una llarga en un mapa sense camins. Dinar petant la xerrada i xocolata i te conflictiu al bowling. A la tarda un tero-training genial amb bastants grans errors acabant en una maca posta de sol. Sopar a caseta, una mítica partida de parxís i el cuenta-xistes Garyp per anar a dormir. Diumenge més tralla: ultrallarga al Desert del Carlit fent la volta al Llac de les Bulloses. En total 2 dies amb 33km reals i gairebé 6 hores d'orientació en només 3 sessions!

Ha estat un fantàstic cap de setmana per despedir-me i carregar piles i motivació pel que vindrà a continuació.

ULTRA - Jenifer

2011-09-12T21:34:00.003+02:00

Els orientadors celebrem la Diada fent una Ultrallarga, sí senyor!
Sortim en massa i a la primera fita l'Annabel ja lidera la cursa seguida de l'Anna. L'Ona va uns metres més enrere perquè no ha vist un encreuament de camins... i ha de fer un sprint per atrapar-nos. A la tercera fita ja correm les 3 juntes fins a arribar a la dispersió. L'Annabel i l'Anna tenim la mateix dispersió, així que l'Anna intenta aguantar i no desenganxar-se. De sobte veiem a l'Ona de cara i els nostres caps comencen a pensar "D'on ve? Va davant o darrere nostre? Quina ala està fent? Eeeeing, aquí alguna cosa no quadra". I és que l'Ona ja havia visitat gairebé totes les fites del diamant, però no en l'ordre correcte! L'Annabel i l'Anna sortim del diamant 5 minuts davant l'Ona, però no us penseu que les dues primeres correran juntes. La lapa perd força i l'Annabel s'escapa. Així que comencen 3 curses independents pels llocs de podi.
A la fita vista passa l'Annabel primera, 5 minuts darrere l'Anna i 5 més enrere l'Ona. En aquest moment, però, l'Anna es pensava que l'Ona estava davant i que l'havia passat sense adornar-se'n i l'Ona es pensava que l'Annabel i l'Anna estarien corrent juntes. Continuen les curses independents mitjanament netes fins que l'Anna fa un dels errors més grans de l'any a la cova de la fita 28. Cauen 12 minuts d'error (imatge), de manera que passa l'Ona sense que l'Anna la vegi.
L'Annabel arriba a meta amb 1h48' lamentant no haver estat en aquest magnífic estat de forma durant el mundial. Seguidament arriba l'Ona, que se sorprèn de que l'Anna no hagi arribat. I tancant el podi, l'Anna.

Resultats i Routegadget.

I per últim vull deixar-vos la cançó que em va acompanyar durant el final de cursa, potser va ser el que em va desconcentrar...

UTMB a Chamonix

2011-09-01T17:18:00.000+02:00

Acabat el WOC decideixo anar-me'n a Chamonix a passar una setmana de relax.
Dormir en tenda + menjar en horari francès = tenir molt temps durant el dia per visitar coses. AIxí que pugem a molts telefèrics per sobre de 3.000 m amb vistes al mític Mont Blanc (que encara ens està esperant), visitem glaceres impressionants, fem excursions a llacs i veiem uns paisatges genials.

El cap de setmana es fa la Ultra Trail del Mont Blanc i el papa Toni la corre. Surten de nit i plovent. Els neva, tenen el terra enfangat i fa fred. Però un no es rendeix així com així. Si cal dorms 20' al mig del camí per poder continuar 20' més despert, t'omples la cantimplora de cocacola o arribes a peu coix (com el japonès que s'havia torçat un turmell).

El finnisher Toni abans de la
sortida amb els pinpins

És espectacular veure com arriben els primers a meta, amb aquella cara de no poder fer ni un pas més, però amb una felicitat immensa. I no només arriben així els primers. Tots els finnishers, acabin amb 20h o amb 44h, són aplaudits durant tota l'entrada al poble de Chamonix com si fossin guerrers que arriben d'una guerra on han vençut. I és que s'ho mereixen, són uns lluitadors. Tots ells són els meus ídols. Perquè, com diu el Kilian "Qué cabrones, ellos sí que han ganado."

res és impossible... a la feclaz!

2011-08-26T20:10:00.006+02:00

El dia abans del relleu tothom es va dedicar a fer comptes. Que si (24/3)-2 que si (45/3)-1 i fem record, que si 4² i 4³(ah no! això era el codi de l'hotel)... fins hi tot hi havia algu que apostava pel podi! ;)

Pero a l'hora de la veritat totes sabiem que lo important era fer una cursa sense molts fallos i que passes el que els Ourea (deus de les muntanyes) volguessin!
El relleu el formavem, en aquest ordre: Esther-Anna-Ona.
Les 3 vam fer un relleu bastant homogeni. No lliure d'errors pero sense cap cagada impressionant.
Dins del bosc era molt divertit, et trobaves amb noies, et passaven, les veies perdre's, et tornaven a passar, les perdies de vista...
I veure-ho per la pantalla encara ho devia ser més! Us deixo aqui l'enllaç del video de la 3a posta del relleu femeni. Tot un espectacle!!!
(Lo fotut es q encara que sembla que es perdin molt, ens segueixen treient 10 min!!!)

El resultat de tot aixo: 13enes!!! tot un record per nosaltres i també per l'equip espanyol!

Très très loooong

2011-08-22T18:55:00.005+02:00

La Final de Llarga Distància del WOC va ser mooolt llarga per mi. Sabia el que m’esperava, però més que nervis per la competició li tenia por. No sabia si seria capaç d’acabar-la, així que el meu objectiu era sobreviure.
Vaig començar prenent-m’ho en calma perquè la cursa seria llarga. L’elecció de ruta per la primera fita la vaig encertar, però en l’atac vaig fer 1 minut d’error en fixar-me en un tallat més avall del que realment estava. No passa res. Segueixo totes les fites de bosc assegurant per camins i així aconsegueixo no fallar. L’elecció i execució de la ruta llarga també la faig bé, però el meu ritme és lent. A l’ala petita de la papallona estic començant a petar i em començo a desanimar. Encara no he vist a ningú. Però aleshores em trobo amb dues corredores i m’enganxo al seu ritme. Faig l’ala gran de la papallona amb gent i així torno a animar-me. Algun petit error, però res que no sigui solucionable. Arriben les dues últimes fites dins de bosc en una zona molt complicada. Com que ja estic molt cansada decideixo fer tota la volta per camins i evito els errors. Ara ja només queda acabar de cremar tots els cartutxos i córrer pel prat entre tot el públic que t’anima.
És genial poder “esprintar” entre tanta gent coneguda que et recolza! Tot i que va semblar que gairebé em caic enrere pujant el pont, em vau donar molta força final.
Vaig fer 31 minuts més que la primera, una sueca, i vaig acabar en la 26a posició just darrere l’Annabel i davant l’Esther. Hi ha moltes coses a millorar, però estic molt contenta en el resultat que he aconseguit a la meva primera final d’un mundial.

WOC - Sprint

2011-08-16T17:41:00.007+02:00

La nostra patufeta ONA ha passat aquesta matí a la final de Sprint del Mundial a Aix-Les-Bains. Una cursa que començava en bosc amb tallats impassables i acabava en ciutat entre verds olives prohibits (evidenment!).

Aquesta tarda a Chambéry ha corregut la final i ha quedat la 36 !!! Felicitats ONA, l'esperem als relleus!

3, 2, 1... c'est parti!!!

2011-08-13T20:11:00.002+02:00

i hem començat amb bon peu! a la final de llarga han passat les 3 noies de 3! tot un èxit!!! I a més la nostra patufeta petita (Anna) ha passat en 10 posició. sobradissima!

Els nois peró no han tingut tanta sort... era molt més fisic del que ens esperavem.

Demà a veure que ens espera a la quali de la mitja. Les tres catalanes sortirem a donar-ho tot!

Font-Romeu

2011-08-07T18:00:00.010+02:00

Hem estat gairebé dues setmanes a Font-Romeu com unes 'pros' entrenant en altura en els magnífics terrenys de la zona. La nostra vida es basava en esperar que sonés l'inesperat despertador, menjar, entrenar, menjar més, fer la migdiada, anar a la bolera a viciar-se a internet, passejar, anar a relaxar-se a les termes, fer el sopar i anar a dormir d'hora com si fóssim un bebé més. :p

Després de l'esgotador cap de setmana organitzador, on crec que vam saber solucionar tots els problemes que vam tenir (que no en vam tenir pocs...), vam poder disfrutar d'uns bons entrenaments.

El mapa del Desert del Carlit és el meu preferit (mapa 1). És un

autèntic terreny d'alta muntanya amb zones obertes i gran quantitat de roca.

A Les Artigues vam córrer un entrenament 'només curves i verds' a bona velocitat.

També vam intercalar algun entreno de físic fent la volta al llac de Matemale.

I a la Quillane, que semblava que ja ens el sabíem de tan prebalisar i comprovar circuits, l'últim dia el Tommi ens va traçar un recorregut a l'estil Tero, on alguns encara vam seguir fallant. (mapa 2)

Ja falta menys d'una setmana per la gran cita de l'any, el WOC. Els nervis comencen a aparèixer...

Camps en alçada

2011-07-23T19:29:00.007+02:00

Dos catalanets arriben a Neuvic, poble de França a prop dels campionats de França, i es troben amb l'Ona. Corren una llarga (o mitja) i dues mitges, juguen a cartes, fan visites turístiques, miren Madagascar2 i tot, vivint amb la família D'Harreville.

Dijous ja marxem cap a la zona del WOC. Tornem a l'infern, però un infern agradable, sovint. Dies de sol sense cap núvol i d'altres de pluja i fred que et fan sortir a córrer amb tèrmica. Alguns continuem amb la tònica dels errors de 5 o 10 minuts... Però pensaments positius!!

Ara, dues patufetes estem a la Vall de Boí omplint els dipòsits de glòbuls vermells i continuant la nostra adaptació a l'alçada (igual que els pros :p). Entre entreno i entreno, bany al riu per fer un massatge d'aigua freda a les cames:

Pròxima parada: Font-Romeu!

Campionat Nocturn a Vic

2011-07-10T17:13:00.010+02:00

Ahir a quarts d'onze de la nit, ja estàvem tots en fila esperant el tret de sortida que ens donaria la Berta per començar el Campionat de Catalunya Nocturn. Fent una imitació de la sortida del Jukola (amb frontals des dels 2300 lúmens fins als més usuals tikka) començàvem amb una ràpida papallona en zona de parc. La primera dama en acaba la papallona és l'Annabel perseguida per la Isa i jo. Segueix un tram llarg per pista on l'Annabel va imposar un alt ritme que jo no podia quasi aguantar. En arribar a la segona papallona, l'Annabel i la Isa fan un error de 2'30'' per trobar la fita comú, amb la qual cosa aprofito per agafar una ala d'avantatge. Alguna esgarrinxada en algun verd fins a arribar a l'última papallona en zona de xaragalls i zapatilla fins a meta.

>Bona cursa: divertida i amb molt canvis de ritme! La preparació pel mundial sembla que va en bon camí.

La QUILLANE 2011

2011-07-07T13:55:00.004+02:00

Voleu comparar-vos amb l'èlit mundial? Voleu veure com corre un dels millors orientadors del moment?

La Quillane 2011 tindrà el luxe de tenir entre els seus participants al norueg Olav Lundanes

La Quillane 2011 serà la competició de Copa Catalana de l'any! Boscos de conte de fades habitats per cérvols, aiguamolls al més pur estil finès i relleu similar al norueg et faran sentir com en terres escandinaves.

La Selecció Catalana d'Orientació, amb la col·laboració de la Federació de Curses d'Orientació de Catalunya, organitzaran el dissabte 30 de Juliol la que serà la 7a cursa de copa catalana de la temporada 2011 i us hi vol convidar a tots.

I per aquells que no n'hagin tingut prou, el diumenge 31 és realitzaran dos entrenaments oberts a tothom al nou mapa del Desert du Carlit (a sobre el llac de les Bulloses) en un dels millors terrenys de la cerdanya.

No t'ho pots perdre!!.

Tota la informació a: http://laquillane2011.blogspot.com/

2 Dies Berguedà

2011-07-04T12:09:00.010+02:00

Un cap de setmana ben complet per continuar afinant la preparació pel mes d'agost. Dissabte correm una Copa Catalana de mitja distància (cosa poc usual i que s'agraeix per poder practicar també aquesta distància) a Saldes. Un error a la primera i quarta fita i, més tard, un gran error a la fita 9!

A la tarda aprofitem per fer un entrenillo a la zona oberta de Rasos.

Quan arribem al camping, posem els peus dins la piscina i ben d'hora entrem cap a la tenda.

El diumenge fem una llarga a Vallcebre en mapa nou. És un terreny molt variat amb alguns xaragalls, camps, zones de bosc

ràpid i boscos més tupids amb tallats. Una cursa que acaba sent dura. Faig un inici de cursa acceptable, però a partir de la desena fita els errors comencen a caure com si fos una escopeta de fira.

Encara s'ha d'entrenar més la concentració a partir de mitja cursa quan el cervell comença a estar cansat i les cames corren per davant del cap.

I des de Polònia ens arriba la fantàstica notícia de la PLATA de l'ANDREU a l'Sprint !!! I ara, continuem seguint la Llarga Distància

(http://www.jwoc2011.pl/).

Venla 2011

2011-06-21T15:39:00.013+02:00

New catalan record: 79enes!!!
Com es nota que cada vegada tenim més experiència en aquests terrenys! M'han dit que tots els equips escandinaus ja estan tremolant per l'any que ve...

La primera en sortir va ser l'Ona amb el dorsal número 100. Tot va començar amb un subidón (i no d'adrenalina... literalment!) i a més, ple de fang. Després de clavar-se cops de colze a la primera fita per poder picar va anar seguint la manada de noies que corria pel bosc. Els petits errors costen cars a la primera posta, i no va aconseguir superar-se, arribant a meta en la posició 102.

Hi havia gent que va començar a perdre la confiança en nosaltres, i que deia que ja no ho fariem millor que l'any passat...

Peró l'Annabel, com sempre, va sortir a pujar posicions. Encara que sortís d'una pneumonia, no vam dubtar de les seves capacitats en terrenys finlandesos, i no ens va decebre. Va remuntar 20 posicions.

El 3r relleu era per a la Berta. Una cursa molt correcta, i ja arribant a meta ens anunciaven pel micro!

Li va passar el relleu a l'Anna que va sortir amb un pelotón. Tot cavalcant a 6'30 min/km s'anaven deixant-se cadàvers pel camí. Va aguantar com una campiona i va fer una cursa molt envejable (quasi perfecta). I.... surprise! va arribar la 79!

M'hi vaig deixar la veu i els pulmons animant-la! Ara estic amb un costipat de cal ample...

Preparant el JUKOLA

2011-06-17T16:18:00.018+02:00

La majoria dels integrants de la Selecció Catalana al JUKOLA ja estan en terres fineses. El dimecres, només aterrar ens vam unir a un entrenament de club fent una sortida en massa en un terreny ràpid i interessant (primer mapa).

Dijous aprofitem per fer doble sessió. Al matí un mapa del mateix cartògraf del Jukola i a la tarda al mapa on tenim l'allotjament. Sentint-ho molt, cap d'aquests dos mapes són dignes de penjar a internet... Encara s'han de treballar molt els rumbs.

Avui al matí hem fet un parell de bucles en un terreny que és bastant semblant al que ens trobarem demà. Bastantes branques al terra fan que ens sentim lentes corrent. Però avui sembla que els errors han disminuït.

I demà arriba lo bo!!! El CAT Team femení surt en la posició 100 i les components són:

1.- ONA

2.- BERTA

3.- ANNABEL

4.- ANNA

Continuarà ...

Cal netejar errors

2011-06-08T11:02:00.006+02:00

A Aix-les-Bains el temps passava d'una magnífica tarda de sol on podíem estirar-nos a l'herbeta del costat del llac, a una nevada monumental que ens feia cancel·lar el nostre entrenament-prova de selecció.

Després d'un sprint a la ciutat d'Annecy on no hi havia neu, tornàvem al bosc de veritat. Aquest cop en un mapa que es troba ben bé entre els terrenys de les qualificatòries i les finals. Teníem una mitja distància, que per les catalanes va acabar sent un desastre. Els camins es perdien, els verds et feien desviar, ... Van caure 12 minuts d'error en una sola fita. L'Esther va aturar el crono amb 49', per darrere l'Ona 60', Anna 63', Berta 66' i Alicia.

A la tarda vam voler anar a entrenar a la mítica Montagne de Bagne. Mentre els nois feien uns intervals, les noies fèiem un circuit gaudint (per fi tranquil·lament) del terreny.

L'últim dia vam córrer un sprint a Montmélier on l'Ona va arrasar amb 18'. Ara sí que ja estava el ranking finalitzat. Després d'uns moments de nervis, ens van comunicar la selecció i les modalitats a les que correrà cadascú.

ONA: mitja i sprint

ANNA: mitja i llarga

Estem contentes. Ara només cal seguir entrenant i aplicar les conclusions que hem tret d'aquestes proves de selecció en els pròxims entrenaments al Plateau du Revard. No sé si aconseguirem no fer aquesta muntanya d'errors, però ho intentarem.

Si no vols pols, vine a Annecy

2011-05-30T22:32:00.008+02:00

Aix-les-Bains, France. Estem fent les proves de selecció pel WOC 2011.

Diumenge corríem la cursa nacional francesa de llarga distància. Un mapa ja conegut per alguns, però amb ampliació a una zona interessant i guarra alhora. El circuit de noies ens l'esperàvem més difícil (massa atacs des de camins, eleccions de ruta iguals d'anada i tornada, etc). Tot i això els errors no hi van faltar, algunes a la fita 10 (zona d'arbres talats) i d'altres a la 11. (Rutes de l'Anna)

La classificació de les espanyoles va ser:

1. Annika Billstam 69'11''

49. Anna 98'58''

50. Ona 100'27''

71. Esther 110'56''

76. Berta 122'18''

86. Alicia 140'57''

(Resultats amb WinSplits aquí)

L'endemà tornàvem al mateix mapa, però aquesta vegada per

fer una mitja que ja no era competició sinó camp d'entrenament oficial i a més tornava a ser prova de selecció. Aquesta vegada el traçat era més complicat. Nois i noies fèiem el mateix, però el temps de les noies només contava fins a la fita 8. Terreny verd, difícil de navegar i algunes eleccions de ruta dolentes a la 1 i la 8, sobretot. (Rutes de l'Anna)

La classificació de les noies va quedar:

1. Anna 46'35''

2. Ona 53'38''

3. Berta 53'53''

I avui dimarts, ens estrenàvem a un dels mapes de més difícils (Le Prepoulain) amb una llarga distància acompanyada de pluja. Per començar escalfem uns 45 minuts per arribar a la sortida. Hem tingut sort i el mapa era escala 1:10.000. Les rutes no acabaven de ser complicades, perquè normalment tenies un camí des d'on fer el punt d'atac, però tot i això els minuts d'error han caigut a punta pala (sí, avui l'Anna s'ha sentit com una escopeta de fira, per sort la Berta li ha fet d'àngel de la guarda i l'ha salvat en la majoria d'ocasions).

S'acaba el lideratge que portava l'Anna i torna a tocar de peus a terra. L'Ona ha demostrat descaradament com s'ha de córrer en aquests mapes fent mitja hora menys que totes les altres. La classificació d'avui:

1. Ona 69'35''

2. Anna 93'06''

3. Berta 100'32''

Ara ens queden 2 mitges (Montagne de Bagne i Creux qui Sonne) i dos sprints (Annecy i Montmélier).

De visita a Helsinki

2011-05-26T21:01:00.006+02:00

La setmana passada una patufeta feia una visita llampec a la Carla a Helsinki. Va tenir una bona benvinguda amb la celebració de l'equip finès d'hockey sobre gel que acabava de guanyar el mundial (hi havia més gent que a la rua del Barça quan guanya una Champions!).

Visites a tots els racons de la ciutat que la Carla no havia tingut temps de fer i, com no, mapa mapa! Vam córrer una competició per empreses Firmaliga (un simple dimarts entre setmana) i hi havia 300 inscrits! (Aquí us deixo el mapa)

El dia següent, el company de pis de la Carla ens preparava un entrenament només curves en un terreny fabulós i tot seguit unes makkares al costat del llac! Im-pressionant.

Necessitàvem un descans així que vam agafar un vaixell i cap a Tallin! Vam passar un dia magnífic en aquesta ciutat. De xocolata en xocolata, de torre a torre i d'església en església (encara no he acabat d'identificar quines són les ortodoxes, les protestants i les catòliques. Potser hi haurem de tornar :p).

I després de tot un matí fent maletes i una odisea per arribar a l'aeroport i facturar, ja tenim la Carla a caseta! (Encara que ara no es troba gaire bé... L'haurem de cuidar. Cura't aviat!)

I mentrestant, sembla que ja està tot preparat per anar a França a patir. Crec que l'objectiu més important és no lesionar-se.

i mentrestant a frança...

2011-05-22T15:45:00.008+02:00

... anem fent. Anem entrenant, estudiant una mica, i sobretot descansant...! (que es lo més important despres dels entrenaments que em fan fer aqui)

I de tant en tant, per refrescar una mica el cap i des-saturar-nos de tants mapes...

cursa de muntanya!

Aquest cap de setmana a Rochetaillée 11km amb 500m de desnivell. No esta malament per fer un rodatget...

I proximament: Proves de seleccio WOC 2011. Per primer any a espanya es faran les proves de selecció als terrenys d'entrenament del mundial. Estem tots amb el cuquet dins de l'estomac pensant el que pot resultar el primer dia fer una llarga en aquells terenys... amb 120 noies d'altres paisos (està clar que hi haurà més nivell que al mundial!). Els que encara no hi han anat com a minim dormiran plans la nit anterior... no saben el que els espera! ;-)

Crònica del Tiomila

2011-05-11T10:42:00.002+02:00

Ja està penjada la crònica del Catalonia Team femení al Tiomila a la web de la Federació:

http://orientacio.org/actualitat/actualitat.php

I d'aquí poc, més al Venla!

Bona nox, Calamox

2011-05-09T14:35:00.010+02:00

Arriba l'última lliga espanyola abans de l'estiu, aquest cop a només 4 horetes de casa.

Dissabte teníem una distància "intermitja" (nou invent per no dir que els traçats de mitja han quedat massa llargs...). Només arribar al triangle vaig veure que no era el meu dia. Estava rebentada. Primer vaig pensar que potser no havia escalfat bé i que al cap d'unes fites ja m'activaria. Però no. No tirava. Així que m'ho vaig prendre amb calma i l'únic objectiu del dia va ser no fallar (fer un metre de més m'hagués costat un esforç descomunal). Ho vaig aconseguir: no vaig fallar quasi res, però la sensació final no era bona.

A la tarda: reunió, temps per llegir amagadeta dins del sac, un bon sopar i anar a animar a l'Orientajamón perquè el germanet pogués portar un pernil cap a casa.
Diumenge, tot i tenir la llarga, la cosa va ser diferent i ja tirava. Cursa amb eleccions de ruta i moltes pujades i baixades. Contenta perquè només vaig fer 1 minut i pico d'error i perquè tinc la sensació que ja no em quedo tan lluny de les cracks. Encara queda molt per millorar i moltíssima feina per fer, però a poc a poc anem polint i aprenent.

54. Tiomila

2011-05-04T12:11:00.009+02:00

L'esperat relleu del TIOMILA va arribar en un dia no tan assoleiat com els anteriors i on de tan de tan queia una gota, però la motivació del Catalonia Team estava a lloc.

1a posta: ONA. Nervis presents a la sortida en massa on volia remuntar bastantes posicions perquè sortíem amb el número 174... Però l'Ona no va tenir problemes i va saber córrer a una gran speed. Li va semblar un terreny molt pla on no hi havia dispersió física. Així que, com que està a tope, arriba en la posició 36 a només 3 minuts de la primera!!!
2a posta: CARLA. Vaya muerto que li ha caigut de cop en passar-li el relleu l'Ona... No sé si estava més nerviosa la Carla al bosc o les que esperàvem a l'Arena. Alguns petits errors, però una good run que ens segueix mantenint en una bona posició.
3a posta: BERTA. Molt nerviosa però concentrada surt a donar-ho tot. És la posta no gaffled, així que no perd mai de vista a les altres corredores, fins que s'ha de posar ella a guiar perquè sembla que les altres han perdut una mica el nord. Genial aquest cap fred que ens fa pujar de posicions!
4a posta: ANNA. La Berta li ha passat el relleu amb moltes corredores, així que de tren en tren i tiro porque me toca sense perdre de vista les noies amb GPS. Velocitat de creuer i només 2 petits errors a la fita 83 i 125 (mapa a sota). Li passa el relleu a l'Annabel, encara alguna posició més amunt!
5a posta: ANNABEL. És la posta llarga, però tot i això corre a una gran velocitat. Els trens sembla que s'han dispersat i ha de córrer bastant sola. Tot i que ella no veu a ningú, des de darrere la vigila una franceseta que no arriba mai a atrapar-la ;).

Acabem en una fantàstica posició 54 !!! Totes contentes, satisfetes i orgulloses del nostre equip.
Ara ja estem pensant en el JUKOLA2011.

Getting ready for 10mila !!!

2011-04-30T10:52:00.003+02:00

Mentre alguns segueixen per terres espanyoles corrent l'Universitari, la selecció catalana femenina estem en terres sueques entrenant per l'esperat Tiomila.

Arribem el dijous tardet així que decidim fer una nocturna (mapa a sota) per començar a tocar terreny. En acabar, un norueg (després de preguntar-nos perquè entrenem de nit si la nostra competició és de dia... és que les catalanes som rares) ens diu que ha vist llops. També hi ha llops a Estocolm?!

Divendres fem 1h30' en bosc suec i ja estem readys to fight en el 10mila!!

Sortida en massa del Women 10mila Realy a les14:30.

Ordre de la Selecció Catalana:

1a Ona

2a Carla

3a Berta

4a Anna

5a Annabel

Here we go!

Va de lligues espanyoles

2011-03-23T16:29:00.005+01:00

Per la península ja ha començat lo bo. Vam començar la lliga espanyola a Utiel. Un terreny molt rallat que ens va posar les primeres punxes de la temporada a les cames perquè no ens puguem continuar avorrint quan anem al lavabo. La llarga va deixar un mal sabor de boca després de fer l'elecció de ruta malament i de fallar en tots els atacs de les fites. El diumenge la mentalitat a la sortida havia canviat: s'havia de negociar amb el verd, no barallar-t'hi. Sembla que aquesta tàctica va anar millor i vaig poder agafar un bon ritme de cursa amb només petits errors. Van ser dos curses de WRE i una altra que va fer la seva millor puntuació en un WorldRanking.

Sense tenir temps a pair aquestes curses, vam marxar cap al Costa Cálida. Allà ens esperava un fantàstic terreny blanc amb una mica de sotabosc, ple de vaguades petites. Dissabte començàvem amb la llarga que va portar errors en els atacs, falta de lectura en les zones detallades i d'agilitat amb l'escala 1:15.000. Encara queda molt per millorar...

Diumenge era la mítica sortida a la caça, però que aquest any a la nostra categoria no va ser gaire interessant. Ara bé, cal esmentar la genial sortida a la caça del Pol+Manu+Pedro que van sortir esprintant i quasi barallant-se per agafar els mapes que van sortir volant deixant la caixa de mapes quasi buida... espectaculaaar! Per la meva part, error fatal a la fita 3. Va seguir però un bon ritme de cursa i una bona elecció de ruta a la fita llarga. Bones sensacions a l'acabar la cursa i sobretot, una posada de pèls de punta al veure lo juntes que estem totes!!

Serà dur, però cal seguir netejant tots aquests errors perquè cada vegada queda menys...

Sprints Correze

2011-03-20T21:58:00.005+01:00

Després de 2 dies d'anar a camera lenta pels terrenys de Clermont-Ferrand (si, encara no he après a anar a rumb fins a una depresió que es veu des de dos hores lluny, perquè no se com però jo mai hi arribo...) ens esperava un cap de setmana físic a muerte amb 2 esprints en poblets pintorescs de la regió de Correze.

Us adjunto els dos mapes més interessants perquè us pogueu trencar el cap per saber quines són les millors eleccions de ruta...

El meu recorregut no cal que el pengi, però no és molt difícil de saber, l'elecció de ruta més rebuscada, aquesta és la que feia jo! I els resultats tampoc tenen molt misteri: en tots ha guanyat l'Almelie, la Léa també estava per allà i les altres ens anavem tornant depenent de les cagades que feiem...

Com és diu per aquí en aquestes terres: 'Il vaut mieux marcher dans la bonne direction que courir dans la mauvaise!'

S'entrainer

2011-03-08T16:39:00.013+01:00

Ja han acabat les últimes setmanes d'entrenaments i stages abans de les primeres competicions. I és que els catalans no hem parat.

Després del Bizkaia-Saria vam fer un camp d'entrenament a Cifuentes per preparar el CEO2011. Divendres vam començar amb una nocturna per aclimatar-nos (us deixo el mapa). Dissabte en despertàvem amb una sortida en massa amb algun incident, ja que un 4x4 ens perseguia pel bosc cridant que marxéssim de la seva propietat privada. I a la tarda una llarga i una altra nocturna. L'endemà començàvem a fer quilòmetres de tornada a casa i anàvem fent paradetes per entrenar. Primer 2 bucles en un terreny completament net a Ariza (podeu veure el bucle curt) i per acabar un circuitillo de ladera a la Sierra de Armantes.

Aquest cap de setmana un grup reduït ens vam desplaçar a Clermont-Ferrand a veure la patufeta francesa. (Mentrestant, la patufeta finesa té dilemes per decidir si li agrada més l'esquí clàssic o el patinador). Vam poder comprovar que s'ha adaptat perfectament i que entén les bromes en francès i tot! L'Ona ja estava petada quan nosaltres vam arribar perquè portaven 3 dies allà fent doble sessió.

Unes quantes sessions en aquells mapes impossibles van servir per deixar-nos el cap com un bombo. Però el Pol i jo no n'havíem tingut prou i vam anar a Aydat a fer un 'solo curvas' abans de tirar cap a Le Caylar.

Després de descobrir que al mític hotel de Le Rocher no passa res si arribes tard perquè hi ha una fabulosa màquina que t'entrega les claus, vam descansar ben merescudament. I l'endemà, ens esperava una llarga al que comença a ser el nostre mapa preferit de la zona: Les Bouzigasses. (us deixo el mapa)

Com diu el nostre ídol Kilian: "S'entrainer, s'entrainer, s'entrainer. Si tu t'entraines tout est possible."

Aprenent...

2011-02-26T19:56:00.003+01:00

Per sort he arribat a la 'setmana de recuperacio' del grup d'entrenament, que si no probablament ja estaria morta...
Aquests dies a Saint Etienne són només d'aprenentatge... i per sort tinc tot el temps que vull per fer-ho! =D
Però encara em queden moltes coses per fer:
...aprendre a ser finlandesa
...aprendre a conviure amb la pluja (cada dia plou!)
...aprendre a fer doble sessió
...aprendre tots els 'gros mots' en francès, que sino no entens ni la meitat de les converses...
...aprendre a aixecar els peus de terra quan corro pel bosc. Hi ha mil esbarzers per terra i ja m'he fotut masses osties!
...aprendre a 'push hard' quan estic entrenant tècinic
...aprendre a que no cal fer tots els bucles de l'entrenament (això només els bons...)
...aprendre a veure 4 cops al dia te
i la llista seguiria uns quants dies! però és el que s'ha de fer a la vida no? APRENDRE!

us penjo el mapa que he fet avui perquè veieu què tenim per aqui...

S.O.S

2011-02-23T17:43:00.009+01:00

Mentre dues patufetes es van acomodant a les cases de França i Finlàndia, els catalans que ens quedem a caseta decidim anar a córrer el Bizkaia-Saria que mai defrauda!

El dissabte uns relleus al magnífic mapa de Gibijo (depressionetes, boscos blancs preciosos, algun verd impassable, relleu suau). Els catalans fem dos equips: Marc-Annabel-Ludmila i Biel-Anna-desaparecido. Entre 'piques' i 'hachazos' aconseguim fer un paper acceptable. (Els errors els deixem per demà)
A la tarda ens han preparat un entrenament de mitja en una ladera blanca amb forats, depressions, arbres caiguts que ara hi són ara no i tallats. Tots ens enganxem a la primera fita, però després sembla que cadascú agafa el seu ritme i vinga som-hi que fa baixada!

El diumenge és el dia brillant de tots. Sembla que els errors estan de rebaixes i tothom els compra fàcilment a preus molt baixos. La navegació entre fites la faig malament, però els atacs són encara pitjors. De tan en tan desconecto i no sóc capaç de relocalitzar-me ràpidament. En total més de 10 minuts d'error en una cursa de 10km.¿Pero qué me está pasando? Per què, tot hi agradar-me tant aquest terreny, no sóc capaç d'entrar en mapa? Alguns diuen que a aquestes hores del matí encara no tenim totes les neurones activades...

S.O.S : Necessito una solució perquè ja comença a quedar poc per les primeres lligues espanyoles i no podem anar fent aquests ridículs! Això no pot seguir així.

Una aventura

2011-02-20T10:37:00.006+01:00

jo només sé el començament, i comença aixi:

i segurament seguirà amb: posar les mil coses que porto a dins del mini-armari, casa meva a dalt de tot d'un turó que ni de conya hi pujo amb bici, veure el sol 1 cop al mes (que va ser ahir, aixi que ara fins al març res!), cuinar-me cada dia (i no s'hi val aixo de guardar menjar al congelador, q no en tenim!!!), anar cada dia amb la mateixa roba (hi ha altes probabilitats de ser un desastre la meva primera maquinada...); i tot això es compensa amb entrenament tècnics cada setmana, conèixer altres maneres de fer, de ser, d'entrenar, de pensar, un altre hospital, i gent que m'ha rebut amb moltes ganes!

Ja aniré actualitzant des de terres franceses.

ah! i si algu passa per Saint Etienne, que no dubti en visitar-me, tenim llits de sobra!!!

Le Caylar

2011-02-03T16:48:00.006+01:00

El cap de setmana passat vam fer el primer Stage de l'any, per fi!!! Alguns ja trobàvem a faltar córrer a Le Caylar, terrenys genials a tan sols 4h de casa.

Vam arribar divendres per fer una nocturna que, tot i ser en el mapa de sempre, va deixar caure molts errors. Però millor que descansem que demà ja serà un altre dia. ;)

Al despertar-nos, nevava. Després d'esmorzar, continuava nevant. Bé tu, haurem de posar-nos gorro i guants i a córrer! Teníem 3 bucles que vam fer amb 1h 30min o 40min. Buscàvem paper de water de color blanc, cobert de neu blanca en un paisatge nevat. Vamos, molt fàcil! (Us deixo el Bucle B, que és l'únic decent)

A la tarda 5 intervals per la neu, on anàvem fent creus a tots els caiguts ( que finalment només va ser un, perquè els altres ressuscitaven!). Un terreny (com tots) on els verds et feien fer unes voltes exagerades.

I a la nit, els més valents es tornen a calçar els claus molls i ... cap al bosc! Tot i que les fites són reflectants, alguna no se'n surt i, després d'escalar algun monòlit i travessar algun verd impassable, decideix tornar per on ha vingut i fer-se una dutxa calenta.

El diumenge ens esperava una Ultrallarga en un mapa nou per nosaltres. Im-pressionant! Un mapa genial, entreno amb alguns trams llargs on no et podies despistar en cap moment. L'Ona i l'Anna es troben al final del primer bucle i, després d'un intent per separar-se fallit, decideixen córrer juntes. Fan una mica de turisme en un passadís de roca amb estalactites de gel. I a l'última fita fan un gros error anant a xocar amb el camí (el nostre cervell encara no aguanta 2h seguides d'orientació). Us deixo el circuit perquè se us pugui caure una mica la baba.

Han estat unes 6h i 15min i uns quasi 40 km pels fantàstics terrenys de Le Caylar. I d'aquí poc... repetim!

Us deixo que disfruteu de les millors cagades del cap de setmana:

Tornen els crossos !

2011-01-23T17:51:00.003+01:00

Teníem abandonada aquesta modalitat d'entrenament. Així que avui tornàvem a Sabadell per córrer el Campionat de Catalunya Universitari de Cross.
Algunes no recordaven que hi hagués 'tanta' pujada, d'altres no recordaven que fos tan llarg, d'altres no es creien que fóssin 4 voltes al circuit i només en volien 3, etc. Però, malauradament, el tret de sortida ha sonat igualment. Totes les noies estàvem perdudes, ningú volia passar al davant, totes ens miràvem, així que l'Ona ha agafat la davantera. Tirant, tirant en un grupet de tres. Fins que cap al final de l'última volta una s'ha escapat i l'Ona no ha pogut, però sí que ha pogut deixar clavada a la tercera. D'altra banda, l'Anna corria en un món paral·lel amb un altre grupet de 3 intentant aguantar a una que s'ha acabat escapant i deixant a la del darrere. (Cal dir que les dues hem millorat la marca de l'any passat, vamoooos!)
Així que l'Ona acaba segona sénior i universitària !!! Tornarà al Campionat d'Espanya Universitari de Cross, aquest any a Oviedo?

pd: Estem esperant notícies (que prometen molt!) dels esquiadors catalans a Andorra. Pròximament.

entrenar o estudiar?

2011-01-09T21:39:00.003+01:00

potser es poden fer les dues coses alhora, encara que el resultat no sembla molt lògic...

garmin de la llarga d'aquest cap de setmana

Indicacions per entendre el circuit: es surt des de baix, es fa un bucle, es torna a passar pel triangle i es fa el segon bule. Si la línia es recargola una mica sobre si mateixa és que trobar la fita quan se t'ha escapat el tren no és gens fàcil. Si hi ha una taca vermella és que intentava desxifrar el laberint de roques que tenia dabant. Si hi ha algo més que no us quadra és que potser no pertanyia al circuit, eren km extres!

Campo de Navidad

2010-12-31T13:45:00.018+01:00

Des de fa uns anys que no celebrem Sant Esteve perquè preferim anar a machacar-nos per les espanyes. Aquest any el Campo de Navidad era a Cádiz. Després de certs problemes amb el lloguer de cotxes aconseguim arribar als apartaments i de pet a fer una nocturna! (sembla que els catalans hem agafat molt de gust a això de les nocturnes i els frontals es compren com a xurros!)

El dia següent comencem amb un fantàstic entreno en MAPA SIN NORTE on els millors èlits espanyols tenen problemes per trobar el triangle i tot. A la tarda una fantàstica sortida en massa de tots els participants del curs (uns 170 corredors). Amb hachazos, trens, perdudes, corre-que-te-pillo i petades monumentals. Us deixo el mapa de l'Ona que va arribar quasi sprintant amb l'Annabel.

El dimarts, després d'una semi-llarga amb eleccions de ruta i una mitja (Punta Paloma amb rutes de l'Ona), encara vam tenir forces per pujar a la duna (aquesta no era tan gran com la de França) i mirar les costes de Marroc.
Per acabar el dia, una nocturna semi-urbana amb polvoró a la 2a fita, complint així el major desig de l'Oriol.

Cada vegada ens costa més llevar-nos del llit. El dimecres ens toca una llarga, però que semblava més llarga del que finalment acaba sent. (ruta de l'Anna) I com que els catalans som molt xulitos decidim fer la mitja de nit perquè sinó és massa fàcil. El dream-team Annabel-Ona-Anna fem una nocturna conjunta, ja que 3 frontals hi veuen millor que 1 a l'hora de trobar les cintetes taronges... (Breña Noreste, amb la nostra ruta)

I arriba l'últim entrenament quan ja gairebé no ens queden forces per donar ni una passa més sobre les dunes de Barbate. És una llarga on el lactat arriba massa ràpid, però gràcies als trens que van passant pots anar trobant les últimes fites que et costaven de veure...

Avaluació positiva d'un camp d'entrenament on ens hem tornat a reunir uns quants de la selecció. Ens hem forçat a llegir relleu sovint massa suau per veure'l de nit i hem après a clavar les fites perquè sinó era impossible trobar la cinta. Stage on hem esgotat tant les nostres forces, que algunes han arribat a 38,9º de febre!
Tot i això, després de l'últim entrenament, encara teníem ganes de fotos en el búnquer de la meta:

Que el 2011 estigui ple de patiment, sacrifi i d'èxits !!!

Stage Bordeaux

2010-12-09T13:00:00.012+01:00

Perquè serveixen 5 dies de festa a part de per fer caravana?

Doncs alguns matats vam decidir que per no estar asseguts al sofà tot el pont, ens asseiem al cotxe i a fer milles…

Primer vam pensar en Aydat: a passar fred, però els terrenys ho compensarien. Després de veure la càmera dels bungalows (tot nevadet i amb previsió de seguir així) vam veure convenient fer un canvi de plans... a Bordeaux falta gent! Mapes més fàcils i físics, però no ens esperava la congelació quan intentéssim fer nocturnes.

Garmin d'una mitja de l'Ona

Garmin d'una nocturna de l'Anna

Així que sense pensar-nos-ho dos cops ja estàvem allà al nostre gîte. El resum, com a la majoria d’estajos: 2 entrenaments al dia (que normalment incloïen una nocturna), fer menjar (encara no entenc perquè sempre ho feien les noies...) i dormir. Però aquest cop, com que ens havíem portat molt bé vam tenir un extra de creps+nutella+rickyplàtan+llet condensada que va servir per no perdre massa pes, que ja ens estàvem quedant secallones.

Al bungalow de 4 persones fent la festa de les creps! (important veure al Pol)

I últim entrenament: sèrie de pujada, uns saltets a dalt i sèrie de baixada. La gran duna!

I res, ja estem a Barcelona un altre cop.

L’Àngel 3’1416 (pels amics)

TIC'10

2010-11-21T19:12:00.009+01:00

Ja feia temps que estavem esperant aquest esdeveniment, i aquest any amb un nou al·liscient: el premi en metàl·lic!
Sort que teniem que no hi havia cap dona mercenària, i després d'alguna baixa inesperada la lluita pel podi es quedava majoritariament a casa.

L'esprint a la BARCELONETA, encara que el mapa ja era conegut vam tenir una sorpresa (agradable) al fer el canvi de mapa a escala 1:1000 on els traçadors van jugar amb els 2 pisos per fer un final de cursa 'very tricky'.
La classificació va ser: Ona (17'40), Emeli (18'18), Anna (19'08) i l'Annabel que es va quedar una mica enrrere amb un error 'de principiant'.

El dia següent una llarga a MONTJUÏC. Qui havia de dir que encara hi ha llocs, raconets i traçats diferents per fer-hi una cursa interesant! I aquest cop uns parcials molt renyits durant tota la cursa. Va començar guanyant la sueca Emeli durant la primera part una mica més física i durilla (amb pujadeta). Després passa a prendre el liderat l'Ona durant algunes fites del casetll i la baixada (com es nota el que ens agrada...). Momentaniament el té l'Anna, també ha fet la baixada ràpida i dues bones eleccions de ruta per anar a la fita 13 i 14. I després ja no té més misteri, l'Annabel fins al final, tot i que cal destacar un millor parcial de la Isa (dels molts que té) a la pujada (des del meu punt de vista de la muerte...) de la fita 16. A l'Anna li van caure alguns minuts a sobre degut a la pajara que portava al començar el segon bulce al revés... (no és bo correr tant!)
Els resultat de la llarga: Annabel (1h04'56), Ona (1h05'36), Emeli (1h07'54).

I resultats finals: Ona (1.000€!!!), Emeli (600€) i Annabel (300€). Per mala sort l'Anna es queda en 4rt lloc! Ens haurem d'esperar a l'any que ve.

BTTs ...

2010-11-07T20:35:00.010+01:00

Ens passem als raids?

10-octubre: Campionat de Catalunya de BTT-O

Vinga! L'Ona i l'Anna s'animen a fer una BTT 2 anys després del mític vídeo de Navàs... Terreny amb alguns desnivells on baixes de la bici per no matar-te. Tot ple de fang de la tromba d'aigua que va caure el dia anterior. I, 3 hores més tard.... arriben les dues patufetes vives, però petades.

17-octubre: Triraid de l'Ardenya

La nostra amiga Betlem enganya a l'Anna per fer un triraid per parelles (un què? un triraid). Comencem per una orientació urbana a Llagostera on no sabem donar l'hachazo esperat. Continuem per una BTT on la Betlem s'aburreix d'esperar a l'Anna (sort que de tan en quan té temps per riure mentre l'Anna es cau dins del riu o es fot una òstia baixant per una pista...). Deixem la bici al nostre assistent Bernat, que ens cuida tot el material ;) , i amb unes cames que tremolen comencem la baixada corrent fins a Tossa de Mar. Allà ens espera una prova de tir en arc on l'Anna només aconsegueix acertar 1 vegada el quadre blanc... ejem... I més orientació urbana. Per acabar, la Betlem, que no està cansada, decideix nedar dins el mar per picar la última fita (molt simpàtica ella! :p). I així aconseguim una 2a posició !!!

7-novembre: BTT-O a Hostalric

I com s'ho fan per tornar-me a enganyar? L'Ona és més intel·ligent i aquesta vegada decideix fer coses més del nostre ram com anar a entrenar en mapa a Tavertet i rodar per la Fageda d'en Jordà (es veu que s'ha posat de moda...).
BTT-O amb un inici ràpid que em xoca massa. Zona de bosc amb molt desnivell, algun caminet amagat, una trialera amb palers per fer salts i tot i una òstia final que m'ha deixat un genoll inflat...

Em sembla que més val que deixem aquest món tan complex de la BTT i tornem a aterrar a la vida real.

LunaRun

2010-11-04T23:23:00.003+01:00

Ja sabeu, dijous a les 20h. Qui vulgui guanyar unes bambes nike ja ho sap! La nostra força orientadora encara no ha fallat mai. Encara que tot li hem d'agrair al nostre cervell pensant (Toni) que fa els primers controls a 3'30 davant de tots els LunaRuneros. Com ha dit l'Annabel avui, no l'hem vist correr tant pel bosc, eh! Però també no ha estat mal veure el que ha hagut de correr l'Annabel (que ni quan feia 3.000 obstacles...): fent a la vegada de guardia urbà parant tots els cotxes que se li creuaven i com si fos una moto, feia la rotonda de fransesc macià pel mig del carrer. I jugant-s'ho tot a l'esprint amb la Betlem! Això farà història!!!

es q millor no ens ho podem passar, eh...!

CNE

2010-11-03T23:00:00.006+01:00

Encara que amb una mica de retard, pengem post del cap de setmana de França.
Tampoc hi ha moltes coses a dir... el terreny dels relleus era notablement millor que el de la llarga. Havies d'estar atenta per saber si el mur tenia una valla incorporada o no, i vinga, a saltar. Perquè els tios encara ho passaven facilment, però nosaltres ens deixàvem les cames (per no dir una altra cosa...) cada vegada que havíem de creuar-ne una!
I els resultats en la linia d'ultimament: l'Anna queda 2a a la llarga i a 3'30 l'Ona (5ena). No cal que posem quan ens va treure la Celine perquè quedaria molt malament...
En els relleus de dones, el LOUP es va emportar la 3a plaça, i l'Anna encara que va fer una bona posta nocturna el seu equip (categoria masculina) van fer un mp. Hi haurem de tornar l'any que ve!

proximament l'Anna us penjarà els seus mapes (indirecta) i si li feu la pilota potser us explica la fiesta loca que van tenir amb els del seu club!

Fageda d'en Jordà

2010-11-02T22:39:00.002+01:00

Després d'un dia de treball de camp, res millor que acabar amb un estudi de la Fageda d'en Jordà i un rodatge pels volcans dels voltants.

25manna amb l'MS Parma

2010-10-10T16:43:00.022+02:00

Recorregut Carla (posta 24)

Aquest cap de setmana ha estat molt curt però concentrat.

Divendres a les 9pm tota l'orientació finlandesa agafava el ferri cap a Stockholm .

Arribem a les 6.30a.m al port i l'equip de l'msparma s'organitza. Som 3 equips (és a dir 25x3 = 75 corredors) i els que corren a les primeres 5 postes agafen el primer bus cap a la competició, els altres esperen quasi 2h per agafar el 2n bus.

Quan vam arribar allà, la primera imatge que em va venir al cap va ser el Jukola encara que a una escala més petita.

9100 corredors estàven a punt per còrrer i seguir el seu equip.

Jo vaig còrrer la posta 24 (que és només de noies) a l'equip 2 del msparma. A part d'un gran error a la fita 5 , i un no tant gran a la 9, estic molt satisfeta de la resta.

La cursa va ser molt maca, terrenys tècnics i recorreguts curts però d'alta qualitat. Ambientillo i temps inmillorable , i per acabar d'arrodonir l' MSParma 1 queda 9è!

A les 20pm de tornada a Turku amb el super "party-boat", tot plegat moooolt divertit.

Així si que dóna ganes de començar entrenar!!!!

Nähdään!

Llatins Ibèrics

2010-09-29T14:01:00.006+02:00

Si és que aquest any no parem de competir amb la selecció! Ens la devem estimar molt...

Cap de setmana dur per terres portugueses. Havent dormit massa poques hores al cuartel militar, comença la mitja distància. Terreny de dunes, nèt, ràpid, 28 controls en 5km. Els trams eren tan curts que no tenies temps per desconectar en cap moment perquè sinó, error! Victòria de l'Ona proclamant-se CAMPIONA LLATINA !! L'Anna es queda 1 minut darrere seu i es proclama Campiona Ibèrica. Això és un caxondeig...

Mapa de mitja - ONA

A la tarda ens esperava un Sprint pels carrers de Leiria. Semblava fàcil però ningú va quedar satisfet amb la seva cursa. Errors per no afinar la ubicació exacta de la fita, males eleccions de ruta, escales trampa i verds prohibits que la meitat dels espanyols encara no coneixen.

Llevant-nos una altra vegada a les 6h anem cap a la Llarga. Ens perdem de camí amb la furgo, sort que el nostre conductor condueix tan ràpid que recupera el temps perdut (+10min error aprox).

Tornem al mateix mapa que ahir, però correm en una zona on hi ha més desnivell i més ratllat. Trams semi-llargs físics per començar, entrada a la papallona amb la lupa permanentment posada i sortida fent un bucle final on el cap ja no podia pensar més. Els errors cauen a la primera part de la cursa per algunes i a la segona meitat per les altres. Les victòries s'han de repartir, per tant ara li tocava a l'Anna que es torna a proclamar Campiona Ibèrica compartint podi amb la Maria i la Berta que fan segona i tercera. L'Ona fa segona de la Copa Llatina. :)

Mapa de Llarga - ANNA

Terve!!

2010-09-20T14:00:00.010+02:00

Heipa Gent!
Per fi m'estreno des de Finlàndia en el blog de les patufetes!

Aniré penjant entrenaments i curses que vagi fent per aquí dalt.

De moment, aquest cap de setmana passat s'han fet els campionats de Finlàndia de mitja distància i relleus. Jo vaig participar en els dos, bé, millor dit en 1 i mig ;)

El de mitja distància que era dissabte , es va fer en un lloc que es diu Orimattila, a bastants kilòmetres de Turku. La competició va començar a les 9 a.m amb la quali. A D21 èlit hi havia 3 heats de 50 noies cada una! Impressionant!

Jo vaig sortir a les 9.01 (toma ja!). La meva intenció era sortir a rodar una mica amb mapa, sense cap presió ni cap objectiu en quant a posicions. Amb l'únic objectiu de fer pocs errors i no moure els peus en el moment en que no sapiguès ben bé on era (fàcil de dir però difícil de complir!). Així que vaig sortir , plovent, però molt tranquila. Al final vaig fer una cursa acceptable, amb 2 errors i algunes vacil·lacions però acabant satisfeta. Vaig fer 25/50 (+4min més que la primera): per a la final A es classificàven els 13 primers crec.

Després, a la 13.00 tornàven a sortir els de la final B però jo (juntament amb els meus companys de cotxe) vaig decidir que el meu genoll ja tenia prou per aquell dia i que no calia forçar tant la màquina durant aquests dies (descans d'entrenaments).

Al dia següent es van disputar els campionats de relleus (3 noies en cada equip i 4 per nois èlit).

Els relleus es van fer a prop d'Espoo i el terreny va ser molt interessant (malgrat que a les noies èlit ens fèssin el recorregut en la zona més lletja del mapa, però ja podeu imaginar, aquí el més "lleig" resulta ser per nosaltres un bon terreny).

En principi jo no tenia intenció de còrrer els relleus, però va resultar que una noia del 3er equip de l'msparma es va posar malalta i sorpresa sorpresa jo era la reserva nº1. Em van dir que corrès sense presions i taking easy perquè les noies del meu equip no eren molt bones i només corrien per passar una bona estona. Així que jo la mar de tranquila em vaig començar a canviar per sortir (sortia a la primera posta) i quan quasi estic canviada (portava l'anorac posat) em diu un de l'equip: has d'anar a aquesta carpa ara a donar el teu nº d'emit, i jo.. ok. Vaig, em registren i em diuen : entra. I jo... mmm,ok.... ho porto tot?? Si, ok, entro. Vaig caminant cap a la zona de sortida... Carla! pero si portes l'anorac posat! Ok, ves cap allà i deixa'l por ahi. Entro a la zona de sortida i totes les noies ja estan mig col·locades per sortir. Ouuu my god! On deixo l'anorac?...mmm.. Una dona molt amable que mai havia vist a la meva vida em diu: Carrrrrrrrrla! Give me your anorac. I jo... oookkk! Gràcies senyora que no he vist mai!. Em poso a buscar el meu nº de mapa. quin estrés! ouix, estic a la segona fila! Em menjarán! No tinc gaire temps per preparar-me abans de que donin el paaaaaaammmm de sortida! I una estampida de ties rosses + 1 morena ens dirigim cap al bosc.

Jo, seguint les instruccions dels meus consellers vaig fer una cursa mol tranquila , amb 2 grans fallos de 2-3min a la fita 5 i 7, desviant-me una mica en altres fites i amb molta inseguretat i baixant (potser massa) el ritme en algunes parts, vaig acabar la cursa en la posició 32 amb 55min en 6,4 km i +8min que la primera. La veritat es que ha estat un cap de setmana positiu. No tenia gaires ganes de fer orientació durant aquests dies però potser al no estar entrenant vaig anar més descansada i amb el cap una mica més fresc per mirar mapa.

Fins la propera! Moikka!!!

PWT

2010-09-13T14:25:00.005+02:00

Perth, Edinburgh. Envoltades de persones tant importants com Helena Jansson, Annika Bilstram, Oystein Kvaal Osterbo, Graham Gristwood i altres...

El primer dia vam fer la qualification a Scone (un castellet) mig bosc, mig parc, pero amb un mapa A5 ens van aconseguir tornar bojos a tots! Hi havia 22 fites en 2km. No havies ni comprovat el codi de la fita anterior quan ja t’estaves trobant la seguent… A la que perdies un segon la concentracio ja podies estar mirant darrere de cada arbre!

La cursa reina es feia el dissabte al centre del poble. Amb un mapa tambe de tamany molt reduit pero el traçat estava molt aconseguit. Carrerons, molta gent, una mica de gespa per relliscar, i eleccions de ruta d’aquelles que sempre creus que ho estas fent malament. Personalment va ser un desastre, pero per sort vam tenir a la Maria Sa (Portugal) que ens va alegrar el dia quedant en 6ena posicio (dins del podi).

Un cap de setmana entretingut. Entre tots els que vam assistir-hi podem assegurar que la prova mes dura del cap de setmana va ser el Banquet amb 2h de musica tradicional escosesa ballant sense parar!

No sempre es possible estar fisica i mentalment preparada per les competicions importants que correm. Sobretot quan acabes d’acabar la temporada. Hi ha moments en que el cap necessita descansar d’orientacio per despres poder-t’hi posar amb mes ganes. Quan notes que per molts esforços que fas t’és impossible concentrarte, ni que sigui un en un 80%. De vegades passa, i encara no se com arreglar-ho. Renuncio a la Copa Llatina?

A Capolat ens hem reventat

2010-09-09T18:25:00.011+02:00

Havent fet només els 3 primers rodatges de la temporada, aquest cap de setmana hem corregut el Campionat de Catalunya de Mitja i Llarga a Capolat.

Dissabte era la mitja on es començava amb uns trams molt senzills en blanc per després entrar a la zona de verd i pedres. Va ser aquí on la majoria vam fer els nostres errors més grans. Un final en pujada, per si no estaves prou cansada, culminava la cursa. L'Anna es va endur el campionat (que ja li tocava després de quedar-se uns quants cops aquest any darrere l'Ona a segons...), l'Annabel segona (el descans no ha durat gaire, ja torna a ser aquí per donar-nos guerra) i l'Ona va fer tercera.

Mapa de mitja

La llarga de diumenge es presentava més dura. Els desnivells es notaven des de bon principi. La zona de la 4 i 5 on hi havia massificació de fites va fer enganxar a més d'un corredor. I després, el tram llarg amb unes eleccions de ruta interessants:

Un final dur on l'Annabel va saber apretar dents i treure-li aquests 24'' a l'Ona establint-se així, campiona i sots-campiona de Catalunya respectivament. Un error de la Carla a dos fites de la meta li va costar el bronze, que llavors es va endur l'Anna.

Ona en cursa

Aquest cap de setmana estarem atents a l'actuació de l'Ona al Park World Tour d'Escòcia i també a l'aterratge de la Carla a Finlàndia.

Park World Tour: http://www.scottish-orienteering.org/pwt2010/

quina dura més vida...

2010-08-14T10:33:00.009+02:00

Això del mundial és una cosa ben rara... arriben tots els corredors amb molta motivació, concentració i ganes de fer-ho bé, i a mida que va passant la setmana els ànims van decaient (depenent de com vagin les curses, clar).
Una mica és el que ens ha passat a les patufetes: cap finalista de mitja, cap finalista de llarga. Ens queda un buit de 4-5 dies de descans abans de que arribin els relleus. És dificil seguir entrenant, mantenir les ganes de competir, no quedar-te tot el dia tancat a l'escola friquejant per internet... Per sort tenim el WOC Tour, un team leader que ens fa entrenaments de 1 man relay i uns boscos que et criden per anar a córrer. Demà es completa l'última saga de relleus-patufetes o paturelleus de l'any. Cada competició però l'hem afrontat amb un ordre diferent:
- CEO: Anna-Carla-Ona
- EOC: Carla-Anna-Ona
- WUOC: Ona-Anna-Carla
- WOC: Ona-Carla-Anna (per decisió del nostre coach)

Està per veure quina és la millor opció...

Mapa del woc-tour amb la ruta

Sprint and Middle

2010-08-09T20:26:00.005+02:00

Esprint:
Per trencar el gel del campionat vam començar per un esprint 'en bosc'. 'En bosc' perque quasi tot el mapa era un turo amb molta probabilitat de trams tecnics. Pero va resultar que nomes ens van posar 2 fites alla. La resta de la cursa al voltant de la zona d'arribada, algunes casetes amb alguns passadissos i uns 90m de desnivell que es notaven des del principi.
1 patufeta a dins (14ena) 1 a fora (per 30") i nomes 3h per descansar, intentar dinar una mica i directa a la final. Al centre de Trondheim i una pujada al castell que picava molt. La cursa facileta, sense gaires verds prohibits per desqualificar-se, i algunes eleccions de ruta pels carrers al voltant del riu.
Celebrarem el millor resultat de catalunya (Ona: 27ena a la final d'esprint) el dia de descans amb un gelat norueg (potser ens arruinem i tot!).

Mitja:
Avui, a un horari al que estem molt poc habituats a competir ( a partir de les 14h) i amb un sol espatarrant, hem corregut la quali de mitja. Ha estat un mapa tecnic i dur --> verds, tallats, aiguamolls, tallats, cotes, vaguades, tallats, pujada, cota, baixo, xof xof, pedra i una ultima fita que ens esperava al final d'una pujada mortal. L'Ona, 16ª, s'ha quedat a 18'' d'entrar a la final , la Carla a 58'' i l'Anna a 3 min ( hem de dir que l'Anna ha passat tota una setmana malalta amb febre i ahir va començar a correr!).
En resum: paisatge maco, mapa xulo, clima inmillorable. Tan sols queda fer pocs errors.... potser dema a la quali de la llarga?

Última parada ---> Trondheim

2010-08-06T19:01:00.006+02:00

Acabat el WUOC, les patufetes vam anar a Örebro on ens vam trobar amb els nostres germanets. Vam necessitar 3 dies de recuperació després de l'Universitari, els quals quasi no vam sortir de casa (ni del llit), però cal dir que el temps tampoc acompanyava.

Quan ja vam tenir forces vam anar a veure alguna etapa de l'O-Ringen, l'elitserien d'sprint, semi-visita al castell i entrenillus curts. I la nostra feina per excel·lència del dia tractava d'anar fins a la biblioteca per conectar-nos a internet.

Després d'aquesta etapa vam viatjar en tren fins a Halden, on ens vam allotjar a la seva casa de club (un lloc preciós i enorme enmig d'un mapa grandiós). Gràcies a la Léa i el Vincent que ens feien de taxistes vam poder fer uns entrenos tècnics molt xulos i durs (perquè els aiguamolls estaven molt molls).

Mentre una estava malalta a casa amb altibaixos de fred i calor, les altres dues anaven al bosc a collir 'arándanos' i gerds per posar al iogurt i a... tots els pastissos que vam fer!! És que quan s'està aïllat del món al mig del bosc es té temps per fer molts cursos de cuina. I no només indoors, també exteriors com una genial barbacue seguida d'una tradicional siesta a l'herba i d'un partidet de futbol del francesos ;)

Després d'aquests dies de relax ja hem arribat a Trondheim on anem tocant mapes i comencem a patir perquè ara ve lo bo!!

WUOC - Sprint

2010-07-21T19:55:00.006+02:00

Despres d'un dinar a quarts de 12h per alguns, uns es mentalitzaven a la millor quarentena d'sprint que hem tingut mai (l'hotel) i d'altres se n'anaven a la zona de meta a veure el panorama.

Els que feiem d'espectadors busquem un lloc estrategic on veiem 5 fites diferents de zona de bosc per poder animar a les fortes pujades.

La cursa començava per una zona urbana amb eleccions de ruta pero sense res d'interessant. Continuava en una part semiurbana on s'havia de saltar una tanca, que les nostres corredores han passat amb l'ajuda d'un paler :p Als trams finals hi havia tot el desnivell acumulat. El cansament feia que els favorits fallessin o fins i tot malpincessin.

La Carla ha començat be, pero la segona part se li ha fet dura. Errors per falta de concentracio, alguna eleccio de ruta i algun mal atac a la fita de la pajara que portava.

Carla fent trocha de cul

L'Ona "al seu ritme" (com diu ella) no ha fet errors, pero no esta segura de les eleccions de ruta que ha pres. Tot i que esta indignada perque no li hem xivat la fita a vista, ha arribat en una meritoria 19a posicio aconseguint aixi el seu millor resultat en un campionat mundial.

Ona pushing hard a la pujada

Dema mes amb la mitja !!!

WUOC - 1r dia: long distance

2010-07-20T17:44:00.005+02:00

A la dreta: entrenant per l'esprint. a l'esquerra: opening ceremony

Despres de fer alguns entrenaments pels voltants de Borlange i el model event avui hem tingut la primera competicio.
Mapeta blanc, sense gaires elements per recolzar-te, uns grocs no massa ben definits i un terra molt tou que t'enfonsaves a cada passa que feies. Tambe hem descobert que contrariament al que deia el Tommi, aqui correr per sobre els turons pot ser mortal.

Mapa W21

Els resultats millorables... 32 Ona, 33 Anna (a nomes 4 segons), 38 Carla, 46 Ali. Algunes fallant 5 minuts i altres 10, pero cap de les quatre gaire satisfetes. Per aixo hem decidit millor no pintar el mapa, estaria massa guixat de colors.

Hotel och Sauna och pool och och och...!

2010-07-18T19:01:00.002+02:00

deixem els dies de relaxing a la casa del Per i els entrenaments diluviant abans de competir i...

...la selecció espanyola ens preparem for take off!

Durant aquests dies estem entrenant molt suau abans de les competicions que comencen el dia 20 amb la llarga. Avui ja han vingut moltes seleccions i veiem que el nivell està moooolt alt.
Nosaltres de moment estem molt relaxats, i durant aquests dos dies el metge de la selecció ens està deixant com nous (uns amb els genolls, d'altres amb els turmells...) i esperem estar bé per poder còrrer totes les curses.

Comentaris de la part femenina de l'equip (* atenció aquesta part del post és molt estúpida, si creieu que pot ser una pèrdua de temps llegir-la abstenir-vos a fer-ho)

Ali: la suerte está hechada i visca Alejandro i Fernando i la sauna!
Ona: tinc la panxa molt gran de tant menjar però em faré una sauna perque s'evapori tot i el meu genoll saltará tots els tronquets de tres en tres.
Anna: Em moriré a la llarga però el terreny m'agrada molt i em ve de gust correla i tb un gelat.
Carla: Vaya pal escriure això però estic molt motivada per correr les curses i per pintar-me les ungles del peu un altre cop.

Saluts als nostres paisanos i als júniors que en aquests moments estan venint cap a aquí a Suècia, per entrenar a l'orientabonito i competir a l'Oringen. Ens veiem allà!! ;)

Vi ses!

http://www.wuoc2010.se/ ---> Web del Campionat del Món Universitari

Camí de l'Universitari

2010-07-13T16:55:00.003+02:00

Fase 1 superada. Passem al següent país: Suècia.

Ha sigut molt dur, però ho hem aconseguit (segurament gràcies al bon humor que es respirava entre tots). Viure sense aigua corrent ni lavabo és posible. Encara que hem de dir que estem molt contentes que ens esperi l’alberg del Per de Granvik: llits còmodes, bon mejar i un llaquet al costat de casa (per intentar posar-nos morenes d’una vegada!).

Només hem pogut competir un dia al Fin5, però hem deixat el llistó de Catalunya ben alt. Després dels entrenaments que ens ens havia preparat el Tommi, la cursa ens va semblar una broma.

- Teniem el nº1 (b2) que a més li van possar GPS i va fer una cursa quasi perfecta.
- Al Pol amb el subidon que portava del JWOC (no sabem si de les curses o de la festa) va aconsegir que l’anunciessin pel micro.
- El Dani Daví i l’Enric Dedéu també van fer un bon paper
- I en la categoría D21A (les petardes) l’Ona va aconseguir el mallot groc (encara que no podrá porta-lo ni un dia)

Les cames començaven a pesar massa. I per sort vam poder refer-nos de tantes dobles sesions amb un massatge ‘polvet’ a l’estil finlandés.

Hej daº!

El mundo ascético

2010-07-10T14:35:00.004+02:00

Terve!!!

Estem a Finlàndia de camp d'entrenament. Vivim en una casa que no té aigua corrent, hem d'anar a "manxar" al pou. Els lavabos són unes comunes i la dutxa és la sauna on t'has d'anar tirant gibrells d'aigua per sobre. Està tot ple de mosquits i a les nits fa mooolta calor (es veu que no saben què és una mosquitera aqui dalt).

Després d'un parell d'entrenaments durs i llargs, hem decidit que amb aquesta calor només podem córrer mitges distàncies.

Seguiment del Marçal i l'Anna

I per l'única raó que fem els entrenaments és perquè sabem que després ens espera un bany al llaquet. De llac a llac i tiro perquè em toca (i així de passada aquell dia ja no cal que ens dutxem).

i a continuació.....WUOC!

Moi moi!

Destination unknown....Pa-pa-pa-pa!

2010-07-02T17:20:00.006+02:00

Adéu exàmens! Hola estiuet!

La setmana que ve ens dirigim a Finlàndia (per segon cop en 2 setmanes) a entrenar una miqueta amb tots els catalans i a escapar d'aquesta calor insoportable!!! :)

Promet ser una setmana molt xula, amb bon ambientillo i segons diuen.... disfrutarem dels terrenys més bonics del país!

Desprès de l'stage, correrem tan sols 1 dia al Fin5 perquè al dia següent agafem un avió cap a Suècia per participar al WUOC (World university orienteering Champioship) que es farà a Börlange els dies 18-24 Juliol !!! Quines ganes!

Desprès d'això WOC per alguns i per a altres..... Destination unknown!

http://2010.fin5.fi/eng (Fin5 : del 12 al 17 de Juliol)
http://www.wuoc2010.se/ (WUOC del 18 al 24 de Juliol)
http://www.oringen.se/987.php (Oringen: del 24 al 31 de Juliol)
http://www.woc2010.com/ (WOC : del 8 al 15 d'Agost)

bon estiu!

100 al Venla

2010-06-24T18:15:00.007+02:00

Les catalanetes van tornar a fer equip aquest any per participar al Venla. Després de fer un model event molt verd, vam arribar a la conclusió que la cursa seria molt dura i que era fàcil fer errors de pèrdua de direcció.

Encara no sé com però vam aconseguir que l'Ona corrés la primera posta. Estava una mica nerviosa (només cal mirar-li la cara a la foto) perquè això de sortir amb tanta dona alhora no ho tenia gaire controlat. Al primer TV-control va passar 48 i l'histerisme va començar a aflorar a les altres 3 corredores del Catalonia Team. Després d'algun petit error, li va venir per darrere la C.Dodin i va adonar-se que no anava tan malament. Així que va entrar en 88a posició.

Annnabel is ready for take off!! Fa una cursa neta aprofitant ja les 'trochas' de la primera posta. Un cop a meta ha millorat 25 posicions! Com es noten els entrenaments a Finlàndia pillina...

Surt la Carla que té ganes de desfogar-se de tants exàmens. Va fent, va fent bona cursa, amb pocs errors i entra a meta la 78 !! Oh my god, però qué nos está pasando? Como podemos ser tan buenas?

L'Anna comença seguint un trenet, però ben aviat el perd a causa d'uns errors de 2' i 7' a la 3a i 4a fita. Aquí decideix tranquil·litzar-se i deixar de seguir trens. Continua amb una cursa sense més errors grans i a la penúltima fita es troben una acumulació de ties totes perdudes. Quan troben la fita, un organitzador crida en finès algo que sembla dir que no saltin el tallat o es mataran. Així que fes la volta al tallat i posa't a esprintar fins a meta. Les primeres que arribessin entraven al Top100. Mentre feia l'sprint anava contant quantes noies tenia davant i quina posició quedaria.

Finalment les 100 !!! (Com diu l'Annabel: si cada any guanyem 60 posicions, d'aquí a 2 anys campiones del Venla!)

Tu també la vas cagar molt? No pateixis i mira aquest video:
http://www.youtube.com/watch?v=zhFLXyZHjw8

EOC music

2010-06-15T16:51:00.007+02:00

Per ambientar una mica les hores d'estudi recordant l'Europeu:

Parachute (de Cheryl Cole)
http://www.youtube.com/watch?v=-AWoZmAxKxg

Morena, my love (de Tom Boxer ft. Antonia): Antonia, your kiss really helped me to decide!!
http://www.youtube.com/watch?v=Pa-KoIKaBlE

Telephone (de Lady Gaga ft. Beyoncé)
http://www.youtube.com/watch?v=EVBsypHzF3U

Alors on danse (de Stromae)
http://www.youtube.com/watch?v=7pKrVB5f2W0

i per la carla:
http://www.youtube.com/watch?v=8PTDv_szmL0

Via Jukola !!!

APM ?

2010-06-03T20:31:00.002+02:00

- Quina és la paraula/frase que has repetit més en aquestes 2 setmanes?
Anna: ‘Deixa la porta obertaaaaaaa!’ (que fa molta pudor…) o ‘Si vols et faig un excel’
Carla: ‘Ja ens en anem a dormir???? Però quantes hores dormirem????’
Ona: ‘Ui, sento un mosquit, algu el pot matar?’
Dani. Soy un paquetuning!
Biel: engorilaooooo

- Lo millor i lo pitjor d’aquest europeu:
Anna: les ‘creps och nutella’ i la dutxa que mai s’aseca.
Carla: la sal del Mar Negre que em regalima pel front i pica els ulls i la pulsera groga de l’hotel ‘Les Magnolies’ (bufet lliure).
Ona: veure passar una mitjana de 20 tios corrent sense samarreta per davant del nostre bungalow i la magnifica olor que fa la nostra terrassa+interior de casa.

- De què et sents més orgullosa:
Anna: de tenir només una ingla lula i només un blau (encara q enorme...)
Carla: del gra que m’ha sortit al front (de tanta xocolata!) i bueno, de la final A també.
Ona: de saber-me tots els videoclips i coreografies que posen a la tele.

- Últim objetiu del campionat?
Anna: aconseguir triar un nou sabor per la crep d’esmorzar.
Carla: fer la marca de menor distància per agafar la senyal d’internet.
Ona: que no se’m cali el cotxe més de 2 cops al dia.
Biel: record d’hores de dormir!

- Consell pels que vénen a darrere:
Anna: no rentis mai la roba de córrer, així quan te la poses ja estàs ambientat.
Carla: sigues feliç, inclús arribant l’últim als relleus.
Ona: eat plenty even if you don’t train hard!
Biel: si et dónen la mà, agafa tot el braç

- Quina és la cançó que et recordara sempre aquest EOC:
Anna: Morena (I say morena, morena, morena I give you my heart)
Carla: Telephone de la Gaga (després d’haver mirat el videoclip 8 cops encara no l’he entès)
Ona: Parachute (amb coreografia inclosa)

Today definitely it's not the day!

2010-06-02T20:01:00.008+02:00

el post també es podira titular: 'Petades i petardes'

Avui hem pagat la novatada !! Com mana la "racha" de les patufetes aquest any... la primera posta está maldita! La Carla avui ha donat el campanazo!!!!!!!!!! Però no passa res, els pròxims relleus sortirà l'Ona primera que mai falla! tomaaa

Biel engorilao

Després de 4 dies de competició no ens aguantem les pestanyes que porta la búlgara. Demà rest-day, maybe it's the day?

Pròximament entrevista a la finalista de mitja!

Maybe today is the day, or maybe tomorrow...

2010-05-30T19:54:00.004+02:00

les 2 novates han entrat a la final d'esprint! Estrenar-se amb la selecció absoluta amb una final A no esta nada mal. De moment 1/1, ja veurem com segueix la setmana...

Han passat a ser les idoles de tota la resta de la 'pleve' de la selecció!

comentari de les finalistes:

-Anna: Ha estat molt bé passar a la final A, però ha sigut un festival! Encara ens queda entrenar molt...

- Carla: Tot i haver-la liat molt, m'ho he passat bé!

i bona nit, que dema també hi haurà festival. Para los tios el pescado se venderá caro! (Dani, se te echa de menos aquí!)

Model Sprint

2010-05-29T20:29:00.004+02:00

Us deixem aquí amb un tast de dunes que vam fer ahir.

Ruta blava=Ona
Ruta vermella=Anna
Ruta verda=Carla

Ens comencem a fer a la idea que estem en un Europeu, demà SPRINT !!!

Здравейте !!!

2010-05-27T20:21:00.012+02:00

Les patufetes estem a Primorsko, Bulgaria, preparant-nos per l'EOC. Portem aquí 4 dies i hem arribat a les següents conclusions:

- El menjar està molt boooo... a l'acomodation A, però malauradament nosaltres estem a l'acomodation D com a bons españolitos. Per tant només vam poder gaudir d'aquest buffet i de les creps del matí 2 dies, ara ja hem aterrat a la vida real.

- Els bungalows estan en un preciós paratge a 50 metres del Mar Negre, però és embargued area i no podem anar a la platja!

- Els entrenaments ens estan sortint tan bé que ni ens atrevim a penjar els nostres recorreguts.

- El Rorri s'està preparant l'sprint que serà 50% dunes!

I no hem posat cap foto, però també estudiem, fem treballs i ens estressem !!

Sbogom !

Som famoses?

2010-05-20T14:34:00.005+02:00

Si, som famoses!!!

Com diu el Biel, ens para la gent pel carrer per demanar-nos autografs! (encara no, pero d'aquí dos dies segur que si!)

Només ens falta practicar una mica això de les entrevistes en directe (i les preparades...) i ja ho tindriem!

temps d'aventura

cursa muntanya collserola

proximament --> relats des de terres bulgares

Tiomila-natt

2010-05-10T19:09:00.005+02:00

Com cada any vam tenir la nostra sessió de Tiomila a Ca l'Anna. La veritat és que és una escusa per passar tota una nit menjant porqueries ! Aquest any però, les nostres forces no van durar més enllà del segon relleu - vam còrrer una cursa de muntanya pel matí - i ens vam despertar tot just quan el Tommi estava corrent. Des d'aquí felicitem al Kalevan Rasti per la seva victòria! (nosaltres apostàvem per ells). L'any que ve... en vivo i en directo? ;)

1.Agafant forces per la nit

2. Preparades per la sortida ! (I per començar a zampar....)

3. Ou yeah (imatge de gran qualitat amb so stereo)

Paripé a Cal Juanca

2010-05-07T22:30:00.005+02:00

Cada any 3 orientadors tenen l'honor d'assistir a la Gala de los Premios Nacionales del Deporte. L'any passat van anar-hi dues de les patufetes i aquest any, la que faltava.

Després d'aplaudir als premiats ve la persecussió dels famosos per parlar amb ells i fer-se fotos. En busca de la família reial, com el príncep o la Leti:

I també dels millors esportistes de l'any, per suposat. El Garbajosa o la Marta Domínguez:

Està bé fer una mica de teatre un cop l'any, però cal dir que enlloc s'està més còmode que enmig d'un bosc vestit d'orientador.

Els pollets remullats

2010-05-04T21:40:00.005+02:00

Toc toc toc, pica un pollet a la porta de casa. Obre el gall i veu un pollet remullat. Se sent la gallina de lluny "corre a la dutxa!". Quan el pollet ja està calentet... toc toc toc, torna a obrir el gall la porta i veu un altre pollet remullat. I la gallina que crida "vinga una dutxa ben calenta!".

I és que avui no hem tingut ni temps de pensar si ens feia pal sortir a córrer o no que ja teníem les bambes posades. Potser el pollet no ha fet el millor entrenament de l'any, però ara se sent satisfeta de no haver-se quedat tancada a la granja mirant com plovia.

Des del blog de les patufetes sentim molt la pèrdua de l'Adrià i li donem una forta abraçada a la Carme i als seus fills.

Pròximament reportatge de la Gala de los Premios Nacionales del Deporte.

Estar fi o no estar fi. This is the question.

2010-04-29T19:14:00.009+02:00

68'30" ------------->

Tot esperant que surtin els equips definitius per anar al EOC'10 (Bulgaria) et venen reflexions a la ment (sense poder-ho evitar, el temari per estudiar es molt aborrit!).
Això d'anar a l'EOC no era una cosa que hagues estat planejada des de principi de temporada, es podria dir que ve una mica sobtadament. I després de l'emoció inicial (la FEDO no esta tan malament i encara ens porta als europeus i tot!) et venen els dubtes. Pots tenir 4 pics de forma en una sola temporada? Arribaras viva al WOC? Què passa quan tens una competició de nivell mundial la setmana abans de començar examens? Aguantaras 3 qualifications+relay en 4 dies consecutius? Com ens ho farem sense team leader? (acabarem a osties o simplement en comptes d'anar a competir anirem a sobreviure?) Però totes aquestes preguntes queden en segon terme quan el problema més gran que se'm planteja és: estic prou fina per anar a correr un europeu?

68'30" és el temps aproximat que he fallat en totes les curses que he fet des del febrer del 2010. (només són curses perquè d'entrenaments anem escassos). I fallant més d'1 hora en menys de 3 mesos, aixi haig d'anar a correr contra les millors del món? Jo crec que no. Com diu l'Anna, encara ens queda massa gran.
La solució: encara l'hem de descobrir.
Mentrestant: seguirem entrenant.
I a l'hora de la veritat: ho donarem tot i intentarem fer-ho el millor que poguem.
Però tots sabem que si no has fet mai una cursa perfecte, no pots pretendre que en un europeu te'n surti una. Ja ho diuen, 'd'on no n'hi ha, no en raja!'

Esgotades

2010-04-22T20:59:00.000+02:00

No haze falta que dizez nada máz !!

Tota una Odissea

2010-04-19T20:40:00.003+02:00

Dilluns. Després d'un cap de setmana cansat (que no intens). Amb poques ganes d'entrenar. Però fa un solet... Neus, vols venir a passejar una mica? Vinga va doncs. Comencem a correr i primer xim-xim fins que ha caigut el diluvi universal. I com dos pollets remullats anar fent. Fins que hem arribat a la parada de metro i ... la targeta estava tambe molla! Aixi que a robar carteras! (no, al final ens hem hagut de colar). No se que ha hagut de pensar la gent al veure dues persones al metro amb un bassal al seu voltant, talment com si sortissin de la duxa. Aixo si, Neus, ets tota una professional entrenant amb pluja i tot!

I en canvi n'hi ha d'altres que es dediquen a contar. Com per exemple els quilometres que han fet la gent de diferents comunitats per anar a les proves de seleccio (Malaga, Murcia, Becerril i Navalcan) desde les diferents destinacions de l'estat. El resultat es:
- Madrid: 1000
- Valencia: 1200
- Barcelona: 2900 (com va dir l'amic Juanma: vivo en la carreteraaaaaa)

I altres (que poden ser els mateixos altres que els altres i alguns més altres) esperen ansiosament la sentencia dels seleccionats per l'Europeu.

L'Ona dels 4 ORS

2010-04-13T21:53:00.003+02:00

I és que jo crec que la patufeta que heu vist al graó més alt de tots els podis absoluts del Campionat d'Espanya, es mereix un post! Ella és l'Ona Ràfols.
El campionat començava amb la llarga distància, a la qual l'Ona es va saber imposar i no va tenir cap problema per treure-li més de 4' a la segona. Ja tenia el 1r or
El dia següent eren els relleus (que ja han estat explicats al post anterior :p) on l'Ona va acabar de salvar l'equip català amb una última posta emocionantíssima. 2n or
Havia quedat esgotada de tot l'esforç que havia fet als relleus, però va saber tornar a donar-ho tot a l'sprint. Aquest va ser més ajustat, per no es va deixar trepitjar. 3r or
I per acabar, la mitja. Podríem dir que guanyava qui fallava menys i qui tenia el millor sprint final (isn't it? :p). Va fer un error a la fita 13 i va veure que potser perillava el seu liderat, per això va agafar les forces d'on va poder i va fer un final espectacular. Aquest cop li va anar de 2 segons amb la segona classificada, però va aconseguir el 4t or

Així doncs, està clar que l'Ona és la millor orientadora espanyola del moment. Que si la volem guanyar ens haurem d'esforçar molt, ja que ella ho dóna tot fins al final.
Felicitats patufeta!! Ets la nostra crack.
Molta sort en totes les competicions que encara et queden aquest any.

de vegades ens en sortim

2010-04-06T13:39:00.005+02:00

Els RELLEUS, per fi!!! que ja feia uns quants anys que ens quedavem amb les ganes.
No va ser facil, no. Perque si no ja no hagues tingut emoció. Alla si que notes papallones a la panxa i que et falta l'aire! Les cagarrines van ser importants, i això q només hi havia 4 toitois. Però l'Anna ho tenia planificat tot al milimetre. Sabia els minuts i els segons exactes que podia fallar per acabar triumfant però que la gent del public no s'aborris massa. Tranquils, que les altres dues patufetes tampoc estavem al corrent d'aquest plan, de fet crec que el va elavorar ella soleta. Allo de les llagrimes de cocodril que li queien i tot el paripé formava part del 'pla a favor d'uns relleus emocionants'.
Li va explicar la tàctica a la Carla, que va sortir amb el cap fred. Recuperant 5 o 6 minuts a les valencianes. Suficient per tranquilitzar una mica als espectadors, que no es pensesin que ja estava tot perdut, però deixant encara certa distancia perque disfrutessin fins a l'ultim moment, que alla es on em tocava ser a mi... Com molts veu poder comprovar més morta que viva vaig passar per la fita vista. L'alicia no em deixava ni un segon per agafar aire. Però gracies a un error que va tenir a la antepenultima fita vaig poder acabar d'apretar les dents i fer un esprint de baixada a 2'50" (cosa q no crec q repeteixi mai a la vida...). Les patufetes ja m'esperaven a darrere la fita de meta amb un somriure enorme. clar q si! què us pensaveu, des del principi ho vam tenir tot controlat!

i per fardar una mica...

Fedoidea!

2010-03-22T10:32:00.005+01:00

Des de la federació de dormidors de "suel dur" es proposa les següents recomanacions i actuacions:

1. No deixar entrar a tota aquella persona que sàpiga o cregui amb una seguretat superior al 5% de que molt probablement emetrà sons guturals, nasals o en el seu defecte anals al llarg de tota la nit.

2. En el cas de que la persona en qüestió es negui, els 2euros que s'hagin recaptat per cada dormidor-no emisor de sons guturals, nasals o anals, es destinarán per pagar-li una habitació en algun hostal del poble a aquesta persona.

:)

Enhora

2010-03-21T22:18:00.006+01:00

Cap de setmana petador. feia temps que no feiem el trajecte barcelona-madrid amb cotxe, ultimament estavem mes acostumats a anar cap al sud. pero la veritat es que ja n'hem tingut prou amb un viatge no? sobretot quan son aquest tan mogudets...
en una cosa que si que ens hem estrenat ha sigut amb aixo de fer dos corssos en un cap de setmana. deuen saber que tenim el campionat universitari la setmana que ve i ens volien anar preparant. nomes faltava q les fites fessin pampallugues per no haver de mirar el mapa! com va dir el roger, era un esprint que durava 1h. pero tot i aixi seguim fent errors...
sort q els organitzadors es van disculpar dels traçats, el desnivell i el mapa abans de correr i de que el terreny era tot gespeta, perque si no ja tenim un altre marron montat! pero que la ruta optima del tram llarg sigui passar per la meta: es de ser inutiles!

i aquesta setmana la dedicarem a miar-nos el mapa de becerril, pero es que cansa nomes de veure el muntanyot central...

Nevada a Barcelona

2010-03-09T16:08:00.008+01:00

Sembla que la nevada va agafar desprevingut a tot Barcelona i es va produir el caos. Cotxes creuats al mig del carrer, autobusos a la cuneta, podies creuar la Diagonal sense esperar el semàfor (cosa que només passa quan hi ha manifestacions...), etc.
Alguns no sabíem com tornar a casa ja que van suspendre el transport públic i tot estava colapsat. Després de meditar mentre em refugiava a la universitat vaig decidir emprendre el camí cap a casa. Una filera de refugiats es dirigien caminant cap a Sant Just. Per sort a mig camí em va rescatar el papa que em portava unes bambes seques. Si hagués anat amb bambes de claus i malles no m'hagués semblat tan estranya la situació, però vestida de carrer amb el bolso i la carpeta era una mica patètic...

I com que avui han aturat les classes a Sant Just, alguns han tingut sort i han pogut anar a córrer per Collserola admirant aquest paisatge nevat:

Els tobogans.

Collet de l'Espinagosa

Vallvidrera

McFly, McFly...

2010-03-01T18:49:00.006+01:00

la foto resumeix perfectament el que va ser el cap de setmana. pedra-tallat-verd-forat-cota(o pedra?)-i repetim
es dificil d'explicar amb paraules les sensacions de la cursa, pero segurament podriem dir que es el mapa on es s'han acumulat mes minuts d'error per metre quadrat (com a minim per part de les patufetes).
el que em va agradar més va ser poder contemplar la classe magistral de com orientar-se en aquest magnific terreny duta a terme per la doble noruega de la Minna Kauppi que segons el que va dir el traductor oficial no habia anat el dia anterior a l'entrega de trofeus perque havia fet tants errors que pensava que tothom l'hauria guanyat... ups! no se si la punyalada anava per la organització o per a les 30 ties que va deixar a darrere... (i despres alguns s'emporten la bronca per dir coses menys inoportunes!)

enfin, el post dels niños bomba ja es prou complet per haber d'afegir res mes

No me siento las piernas !!!

2010-02-20T10:15:00.003+01:00

Ahir era un dia d'aquells que no saps què entrenar. Per sort sempre hi ha el comodín: GIMNÀS.

L'Ona i l'Anna van fer una hora de gimnàs cadascuna a la seva universitat i a les 20h es van trobar al Parc Cervantes. 20' de rodatge i comencen els multisalts francesos. La tercera repetició de cada exercici es feia eterna. I quan encara ens quedava la meitat es posa a ploure. Anem a fer salts al banc i es posa a mig-pedregar. Però nosaltres seguim allà! Per acabar uns progressius marxa enrere a la finlandesa. Ens vam deixar l'exercici dels suïssos, aquest serà la pròxima vegada. Tornem corrents al gimnàs i de camí un autobús ens esquitxa mentre estàvem parades a un semàfor, però la veritat és que estàvem tan mullades que no ho vam ni notar. Al gimnàs la frase va ser: "Ostres, deu estar diluviant. Tu ja no cal ni que et dutxis!"
Bé, entrenament salvat, no?

I ara marxo corrents que ja faig tard a l'entrenament de Gavà!

A dalt de les classificacions: l'Ona a Portugal i l'Anna a Santa Pola

2010-02-14T16:48:00.004+01:00

Aquest cap de setmana sembla que les patufetes més fortes estan deixant el llistó ben alt a les seves respectives competicions.
L'Ona porta 2 dies competint a POM però pel que veiem no li sembla afectar gens ni el fred, ni la pressió de competir amb les millors orientadores del món! Primer dia 16/100 i avui 12 posició/88.
L'Anna per la seva part a Santa Pola també està deixant ben clar qui són les que manen a lliga espanyola.

Felicitats a totes dues!!!

ONA: Campiona Catalunya Universitària CROS !!!

2010-02-01T17:47:00.004+01:00

Diumenge, 31.gener.2010 - Sabadell, Parc de Catalunya

CAMPIONAT DE CATALUNYA UNIVERSITARI DE CROS

13h L'Ona i l'Anna comencen a escalfar i després de fer una volta al circuit decideixen que amb una volteta ja en tindrien prou... parada al lavabo.
13h20' Es comencen a treure roba i se'n van a fer sprints a la línia de sortida.
13h24' Samarreta fora i totes en línia.
13h25' Aquesta vegada tenim localitzat el jutge (que l'última vegada ens va agafar per sorpresa i ens vam endur un ensurt!) i PUM!!

L'Ona es posa al grup de les primeres i ara tiro jo ara tires tu. Aguantant el ritme sense cap problema.

L'Anna es queda més tranquil·la amb un grup de darrere. Ara se li escapa una, però fa un petit esforç i la torna a enganxar.

S'apropa el final i l'Ona corre amb dues noies més. La de blau sembla que punxa i es queda enrere. L'Ona també comença a punxar i la de vermell s'escapa. Però a la recta final estan el Biel i la Neus cridant i animant i l'Ona apreta les dents (mireu la fotografia!!!) i esprinta. La de vermell se n'adona i també es posa a esprintar. Està molt emocionant... però per un minúscul centímetre de res, guanya la de vermell. Oooh, però ha valgut la pena l'esforç!

L'Ona ha entrat 3a i s'endu un pernil !!! Ha quedat 1a promesa ! I.... HA GUANYAT EL CAMPIONAT DE CATALUNYA UNIVERSITARI DE CROS !!!! Vamooooooooooooooooos, ets una crack!

Clar, ara s'ha classificat pel d'Espanya... però em sembla que això si que ja no la conveç i ho deixarà per l'any que ve.
Fotos de patufetes amb top cortesia del Vicenç !!

Provant coses noves ...

2010-01-24T20:01:00.005+01:00

Com ja sabeu aquest any hem fet alguns canvis en els nostres entrenaments. L'Ona i l'Anna estem a un club d'Atletisme, sisi, nosaltres que som les amants de l'atletisme i de la pista (sort que encara no l'hem tocat). Com que hem de córrer algunes curses pel club, de moment ens hem posat al món del cros. L'Ona ja n'és una experta, mentre que l'Anna s'estrenava aquest cap de setmana.
Hem corregut el Campionat de Catalunya Individual a Mataró. Ens hem trobat un picot d'orientadors jovenets. Les promeses corríem amb les séniors, de manera que la sortida ha sigut un fiiiiuuuuu !!! Però no ens preocupava gaire, nosaltres al nostre ritme (encara que l'entrenador ens digui el contrari...). L'Ona aquest cop sí que s'ha esforçat i ha quedat 7a de Catalunya !!
El cros és un bon entreno de rodatge curt i ràpid per no quedar-nos lentes, com ens diria la Isa. Sembla que no ens desagrada i ha rebut la qualificació de 'ser molt millor que un test de 5000 en pista', per tant, la setmana que ve repetim al Campionat Universitari a Sabadell (un dels circuits més durs segons diuen, oi Ona?)

'Como no voy a cansarme si no paro y nunca dejo de correr'

2010-01-10T22:13:00.020+01:00

La Selecció Catalana tenim l'honor de compartir un altre stage amb la Selecció Francesa.

Hem de canviar el lloc dels entrenaments perquè on volíem anar hi havia 20 cm de neu, però tot i això ens trobem amb un panorama... Per arribar als mapes ja patim: les carreteres tenen neu i estan gelades. La furgo dels francesos rellisca al mig del carrer, però baixen tots els matxaques a empènyer, i després ja els veus a tots corrent més de 500 m darrere la furgo...

Després del tute que portaven l'Ona, el Pol i el Marc (amb dobles i triples sessions des de dimecres), el camp d'entrenament continua:

- Dissabte: llarga distància amb sortida en massa de 1h45', dura per la quantitat de neu que hi havia, pel fred (correm a -2º) i el vent (que, segons el Thibaut, fa que la sensació de fred sigui de -15º!). Acabem congelats i l'entrenador francès ens porta a tots al bar a prendre una xocolata calenta. Esperem que es faci fosc i els més cracks surten a fer una nocturna, entre ells el nostre Garyp! Els més cagats tornem a l'hotel amb la idea de fer 4 abdominals...

- Diumenge: 2 mitges distàncies de 3 km on obrir 'huella' a la neu es fa dur, però els francesos sembla que ni ho noten... Després d'haver anat a recollir fites ens mereixem un premi: l'especialitat de la casa = galetes amb sabor a xocolata (que no és xocolata, sinó una pasta que ho imita! al loro, que el b2 se'ns enfada...) amb nocilla (aportació del Garyp) per sobre. Com els agrada als francesos els nostre invent, eh! I per concloure el camp d'entrenament l'Olivier ha comprat tortell de reis!

Sembla que ja torna la motivació i les ganes de fer orientació !!!

Comencem el 2010 !!

2010-01-05T20:31:00.011+01:00

Celebracions de cap d'any a Can Serrallonga per una banda i a la masia del Sergi, per l'altra. Però tots acabem igual, un menjar gourmet fet per les mamis i després uns quants singstars per fer baixar tot el sopar. Evidentment, no va faltar l'excel·lent interpretació de 'Bajo del mar' de l'Ona i l'Anna.

Foto: germanets Ràfols cantant. Al loro, el Biel amb camisa! (passa poques vegades l'any)

I després, l'Ona i l'Anna decideixen que un Nadal no es pot passar sense neu i se'n van a Taüll a skiar. La Carla és la més assenyada i es queda a caseta treballant. Ei, però que nosaltres també vam estudiar! I, no us penseu, també vam entrenar, amb una mica de gel per aquí i per allà, però bé, distret.

Ona esquiant enmig de la boira. És tota una artista!

De fet, hem decidit que potser ens hauríem de canviar d'esport...

ens canviem?

2009-12-30T18:32:00.004+01:00

potser es que ha arrbat l'hora de descansar una mica d'orientació. Per agafar fons, força, rapidesa i una mica d'humilitat (q no sempre es pot guanyar!!!). per tot va bé!
ens hem passat als crossos, curses populars, mitges duatlons (només la part de correr!) i anar fent... bueno, la Carla i l'Anna ho practiquen només des del sofà de casa amb suport moral, pero ja és algo!
i a veure si ja comença la temporada d'orentació. orientació de la bona, eh! perquè aixó de canviar-nos d'esport mai!!!

(imatge cedida per RRR) us volia posar una foto meva amb calces i top pero al final m'hi he repensat...

bon any!

siempre dices la verdad

2009-12-22T13:32:00.002+01:00

orientovar.blogspot.com

Por a la pluja

2009-12-21T23:01:00.009+01:00

Per què la gent té por a la pluja? Quan es desperta un dia plujós hi ha el doble de cotxes a la carretera i tots pitant, perquè els pares volen acompanyar els fills a l'escola (no sigui que al nen li caigui una goteta d'aigua al cap). Però és que a sobre els acompanyen fins a la porta i es queden en doble fila! D'aquí vénen les caravanes de les 8 del matí.

Tothom amb el paraigua obert, que no s'hi cap a la vorera i van xocant els uns amb els altres. I la gent que s'ha deixat el paraigua a casa corre per no mullar-se. Però que no veuen que igualment arribaran xops i amb els peus congelats a la feina? Tothom estressat i, per què... ? Per no mullar-se! Però quina por a la pluja! Que no et mulles quan et dutxes?

Sí sí, els orientadors devem ser una espècie ben estranya. Som especialistes en sortir al carrer sense paraigua i, únicament, posar-nos la caputxa. A qui no li agrada sortir a corre plovent? Al principi fa una mica de pal, però quan ja estàs xop de cap a peus... doncs continues endavant! Tens el cabell més moll que si t'haguessis tirat a la piscina i et regalima tota l'aigua per la cara. Quan arribes a casa la mare t'ha de portar la tovallola a la porta perquè si entressis deixaries un camí d'aigua fins al bany. I la mare et mira preocupada i et diu: -però tu estàs boig?! Però tu somrius com un imbècil perquè estàs satisfet del teu entrenament.

Por a la pluja? Els orientadors, no!

ONA, 21 anys!!!

2009-12-14T20:22:00.005+01:00

Más vale tarde que nunca, no?
Aquest passat dissabte la nostra segona patufeta va fer 21 anys. Encara que a ella no li agradi perquè voldria ser com Peter Pan i quedar-se amb 20 anys. La crisis de fer-nos grans ens comença a afectar. És que ja no ets una nena!!!

A part de felicitar-la pel seu aniversari crec que també l'hauríem de felicitar per ser la única patufeta que segueix viva, entrenant com toca i sempre al peu del canó. Per això et desitgem molts èxits aquesta temporada i molta força!

Esmentar que aquest diumenge va acabar el seu primer cross, però amb la frase de 'no, és que no m'he cansat'. Bé ara ja saps què és córrer un cross, a la pròxima toca picar-te una mica i competir.

FELICITATS ONETA !!!

El que l'Anna té amagat....

2009-11-25T14:36:00.004+01:00

La Carla ja en té 21 !!!

2009-11-22T18:11:00.005+01:00

Aquest passat dimecres 18 de novembre va ser l'aniversari de la nostra CARLA. Ja en té 21 !!! Això ja comença a ser una doneta. Si és que la vida passa depressa...

L'Ona i l'Anna van decidir fer-li una sorpresa especial aquest any i va venir tot que ni pintat! Concert de YANN TIERSEN el mateix dia que els seu aniversari. Estava claríssim!

Vam quedar a les 20h a plaça Catalunya. Com que teníem pressa perquè volíem agafar un bon lloc, vam comprar ... emm... si... McPollo con Patatas Deluxe i una birreta! Però un dia és un dia, i era a la salut de la Carla!! La vam portar a Marina i li vam ensenyar les entrades, oooooohh! jaja

Va ser un concert molt més rockero del que ens pensàvem, deixant enrere la seva època Amelie, però amb uns solos de guitarra i violí brutals (que de tanta passió amb què tocava cada vegada tenia menys fils a l'arc del violí...). I el baixista també molt bo.

I res, aquesta és la Carla demanant una ampolla d'aigua al segurata de l'escenari quan marxàvem perquè teníem molta sed. El segurata feia tan mala cara que ens pensàvem que se la menjaria, però va ser bon tiu i devia intuïr que era el seu aniversari i li va donar una!

FELICITATS CARLA !!!

Ibèric-O

2009-11-06T17:16:00.005+01:00

Vale, va... actualitzarem tot i que la inspiració encara no ha arribat.

El cap de setmana passat vam fer 7 hores de cotxe fins a Toledo per córrer el Campionat Ibèric.
- Dissabte la mitja semblava que seria un terreny no gaire interessant, però el mapa va donar més del que semblava. Es tractava de guiar-se per les curves de nivell i vigilar l'atac perquè totes les fites estaven en pedres, forats o conejeras (que per cert encara no sé què són...). Guanyava qui fallava menys, i va ser l'Ona la que ens va fotre una pallissa a totes!!
- Sprint ja conegut per la majoria pels carrers de Toledo amb alguna que altra sorpresa (com un carrer tallat...) i altra vegada, or per la patufeta! Que es va imposar per 1 segon a la cunyada. Per altra banda la patufeta petita no va fer res de bo, deixant-se guanyar per les promeses portugueses.
- I la llarga! Es presentava un dia amb molta calor, per sort els de la seleçao sortim els primers jaja. Estava sent una cursa molt dura de trams llargs i físics, quan l'Anna va arribar a una fita i va veure que no era el seu número. Però no hi havia dubte, estava clar que era aquella (estava al costat d'una casa!). La pica i se'n va, tot i que un pèl acollonida... Si si, en arribar a meta diuen que havien col·locat dos fites al revés. Per tant això afectava a 4 categories diferents. Primer van dir que anul·laven. Més tard que no. A continuació que traurien aquell parcial. Després que contarien el temps fins a la fita abans de la dolenta (és a dir, fins a la 5! Una llarga de 5 fites i 30'). Però finalment, es va anul·lar. Ostres Anna, per una cosa que corres bé aquest cap de setmana... Per un altra cantó la nostra campiona no va decepcionar i va a tornar a guanyar atrapant a la Maria que ja li havia pujat la mosca una mica dalt del nas... Així van portar un fort ritme durant tota la cursa i van poder treure més temps de les altres rivals. Vinga, el Biel va fer una gran actuació aquest cap de setmana guanyant la mitja de golejada i la llarga ficticiament.
Menció especial a la Berta que va debutar a la selecció i va córrer un molt bona llarga!!!!!

Felicitats crack! Espero que entrenis molt per París, que jo estic aquí a topeeee ... de grip! (Això d'esforçar-se tant en un cap de setmana porta conseqüències...)